Exercicis després d’una artrodesi lumbar: guia de 0 a 3 mesos

Autors:
Idaira Vega Pérez CAFD. Col. 52985. Màster en entrenament personal i readaptació fisicoesportiva.
Xenia Coletas Aguilera CAFD.
Pau Fernández Esteban Fisioterapeuta. Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya núm. 4082.

Després d’una artrodesi lumbar és normal dubtar sobre quins moviments són segurs i quan convé començar a fer exercici. Algunes persones temen que caminar, aixecar-se d’una cadira o activar la musculatura pugui comprometre la cirurgia. D’altres, en notar menys dolor, intenten recuperar massa aviat totes les seves activitats.

La recuperació sol avançar millor lluny de tots dos extrems. Protegir l’artrodesi no significa romandre immòbil, però tampoc comprovar quant d’esforç suporta l’esquena. Durant les primeres setmanes convé recuperar la marxa, l’autonomia i la força bàsica mentre es respecten els temps de cicatrització i consolidació.

Aquesta guia resumeix com pot progressar l’exercici des de l’operació fins aproximadament als tres mesos. Els terminis són orientatius: la cirurgia realitzada, el nombre de nivells fusionats, l’abordatge, la qualitat òssia, els símptomes neurològics i l’estat físic previ poden modificar l’evolució. Les indicacions del cirurgià i la valoració individual sempre tenen prioritat.

Què passa després d’una artrodesi lumbar?

L’artrodesi és una intervenció que busca estabilitzar un o diversos segments de la columna mitjançant implants i material d’empelt perquè les vèrtebres acabin fusionant-se. Els implants aporten estabilitat des de l’inici, però la unió òssia necessita mesos. Trobar-se millor no significa que el procés hagi acabat.

Además de consolidar el hueso, hay que recuperar la función. Muchas personas llegan a la cirugía después de meses o años de dolor, menor actividad y pérdida de condición física. En las primeras semanas son frecuentes la debilidad, la fatiga, la rigidez, la dificultad para caminar con normalidad y el miedo a flexionar, girar o cargar peso.

Idea clau
La recuperació no consisteix a esperar sense moure’s. Consisteix a recuperar gradualment la marxa, la mobilitat, la força i la confiança sense avançar càrregues per a les quals el cos encara no està preparat.

És segur començar a moure’s aviat?

En la majoria dels casos, sí. La mobilització precoç i les passejades breus solen formar part de la recuperació des de l’hospital, sempre que l’equip mèdic ho autoritzi. El repòs prolongat afavoreix la pèrdua de força, la rigidesa i el descondicionament.

Moure’s aviat no equival a entrenar intensament. Al principi, aixecar-se, caminar, rentar-se i canviar de posició ja formen part del tractament. Els exercicis de força estructurats, les càrregues externes i els moviments més complexos s’incorporen després, segons l’evolució clínica.

No existeix un programa d’exercicis que hagi demostrat ser el millor per a tots els pacients. La recuperació s’ha d’adaptar a la cirurgia realitzada, l’evolució de cada persona i les indicacions de l’equip sanitari.

Activitat primerenca no és el mateix que entrenament intens

Activitat quotidiana
Aixecar-te, caminar, dutxar-te, vestir-te i canviar de posició. Sol començar molt aviat.

Exercici terapèutic inicial
Moviments de turmell, cames i malucs, respiració, activació abdominal suau i tasques funcionals senzilles.

Entrenament de força estructurat
Exercicis amb més resistència, fatiga rellevant i preparació laboral o esportiva. S’introdueix més endavant i, sovint, sota supervisió.

Fases de recuperació després d’una artrodesi lumbar

Període	Prioritat	Activitats habituals	No s’ha de donar per fet
0-2 setmanes	Mobilització segura i autonomia	Caminar, canvis de posició, respiració, circulació i transferències	Que ja puguis fer treball exigent de core o mobilitat lumbar
2-6 setmanes	Augmentar la tolerància	Més marxa, tasques senzilles i treball de cames i malucs amb poca càrrega	Que arribar a la sisena setmana permeti entrenar amb normalitat
6-12 setmanes	Recuperar la funció i preparar la força	Exercici aeròbic de baix impacte, patrons funcionals i treball supervisat	Que totes les persones hagin de seguir la mateixa rutina
A partir de 12 setmanes	Enfortiment i readaptació	Força global, resistència, equilibri i tasques laborals o esportives	Que la fusió òssia estigui completament consolidada

Fase 1: des de l’operació fins a les 2 setmanes

Objectius

Aixecar-se, caminar, rentar-se i canviar de posició amb seguretat.
Prevenir les complicacions associades a la immobilitat i mantenir actives les cames.
Millorar progressivament la circulació i la tolerància a l’esforç.
Començar a activar de manera suau la musculatura abdominal i evitar una pèrdua excessiva de força.
Protegir la zona intervinguda evitant esforços innecessaris.
Aprendre a interpretar la resposta del cos i recuperar la confiança en moure’s.

Exercicis recomanats

1. Caminar diverses vegades al dia

Comença amb trajectes curts per casa i amplia’ls a poc a poc. Com a referència, algunes persones toleren passejades de 5 a 10 minuts, quatre o sis vegades al dia; d’altres necessiten començar amb menys. Camina per terreny pla i a un ritme còmode.

2. Respiració diafragmàtica i activació abdominal suau

Respira lentament i profundament. En espirar, activa l’abdomen amb poca intensitat, sense contenir l’aire ni aixafar l’esquena contra el llit.

3. Moviments de turmell

Estirat o assegut, porta els peus suaument cap amunt i cap avall.

4. Activació muscular dels extensors de maluc

Realitza contraccions isomètriques suaus de (glutis, isquiotibials i bessons) estirat.

5. Lliscament del taló

Fes lliscar un taló per flexionar el genoll i torna a estendre la cama. Alterna els dos costats sense forçar el recorregut.

6. Obertura controlada d’un genoll

Amb els genolls flexionats, separa lleugerament un genoll sense permetre que la pelvis giri.

7. Activació muscular dels flexors de maluc

Assegut amb l’esquena recolzada, eleva els genolls, de manera alterna i acompanyada per la respiració..

8. Esquat alt assistit

Amb les mans recolzades i un seient alt i estable, realitza una flexió de maluc, sense arribar a seure, i recupera la bipedestació.

Què convé evitar

Aixecar objectes pesants o utilitzar càrregues externes.
Abdominals tradicionals, planxes completes, bird dog o dead bug complets.
Ponts alts o intensos, flexions profundes i rotacions forçades.
Estiraments intensos de l’esquena, córrer o saltar.
Exercicis que reprodueixin dolor irradiat o augmentin clarament els símptomes.
Romandre moltes hores seguides en la mateixa posició o al llit.

Fase 2: de les 2 a les 6 setmanes

Si la ferida evoluciona bé, el dolor està controlat i no existeixen restriccions addicionals, el treball pot tornar-se una mica més actiu. La prioritat continua sent tolerar millor l’activitat diària, no entrenar fins a fatigar-te.

Objectius

Augmentar la resistència en caminar.
Recuperar la força de cames i malucs.
Millorar el control lumbo-pèlvic.
Preparar patrons quotidians.
Reduir progressivament la dependència dels suports.
Recuperar la confiança en el moviment.

Exercicis recomanats

1. Progressió de la marxa

Augmenta gradualment el temps, la distància i la varietat del recorregut. Prioritza una marxa simètrica i evita arribar a l’esgotament.

2. Respiració diafragmàtica i mobilitat d’espatlla

Estirat boca amunt amb les cames flexionades i els braços cap al sostre, porta els polzes cap a terra amb una flexió d’espatlla mentre expires.

3. Flexors de maluc coordinatiu

Amb les cames flexionades i els braços cap al sostre, apropa els genolls a les mans, realitzant una flexió controlada de maluc, alternant diagonals.

4. Extensió de genolls amb control de la part central

Assegut, amb els peus a terra i sense recolzar l’esquena, realitza un moviment d’extensió de genoll, aixecant el peu de terra, activant l’abdomen per evitar la inclinació cap enrere i expirant en el moment de l’extensió.

5. Elevació de talons

Assegut amb els peus completament recolzats a terra i l’esquena sense recolzar, realitza un moviment controlat d’elevació de talons, evitant la inclinació i sense mirar els peus.

6. Abducció de maluc dempeus

Assegut amb els peus recolzats i l’esquena recta, realitza un moviment d’abducció controlada de maluc. Amb les mans a la cintura, eleva suaument una cama, desplaça-la cap al lateral i recupera la posició inicial.

7. Esquat assistit

En una cadira de mida estàndard, i amb les mans recolzades sobre una superfície estable, realitza una flexió de maluc controlada, buscant tocar-la, però sense seure. Inspira en baixar i expira per pujar, posant èmfasi a pressionar els talons contra terra.

8. Esquat amb elevació de braços

Ens situem davant d’un seient estable i realitzem un esquat còmode sense forçar la flexió ni seure completament i, en pujar, elevem tots dos braços per sobre del cap.

9. Step up facilitat

Realitzem un pas a un esglaó. Amb una mà recolzada, eleva la cama de manera alterna, activant l’abdomen per evitar la inclinació lateral.

Sobre els exercicis de core
No existeix una rutina universal. El dead bug, el bird dog, les planxes o els ponts poden ser útils, però han de progressar segons la ferida, els símptomes, la qualitat de la marxa i la resposta posterior a l’exercici. Comença amb pocs exercicis i afegeix els altres de manera gradual.

Fase 3: de les 6 a les 12 setmanes

Al voltant de la sisena setmana se sol fer una revisió mèdica. Aquesta valoració és més important que la data per si sola: permet comprovar l’evolució i decidir si pots iniciar una rehabilitació més estructurada i reintroduir càrregues lleugeres.

Objectius

Recuperar la capacitat per realitzar les activitats habituals.
Millorar la força de cames, malucs i tronc.
Augmentar la resistència aeròbica.
Recuperar patrons de moviment com caminar, asseure’t, ajupir-te o pujar escales.
Reintroduir progressivament càrregues lleugeres.
Preparar la incorporació a la feina i a les activitats habituals.
Reduir la por al moviment i millorar el control del tronc durant l’esforç.

Exercicis recomanats

1. Flexió d’espatlles, activació d’escàpules i dorsal + goma

Estirat a terra boca amunt i amb les cames flexionades, realitza una flexió d’espatlles coordinada amb la respiració. Col·loca una goma entre les mans, mantenint-la en tensió permanent per desafiar la regió dorsal.

2. Dead bug facilitat (taloneig)

Amb els braços cap al sostre, una cama flexionada i l’altra a 90º, realitza un moviment coordinat de taloneig i flexió d’espatlles. Mantén la part central activa i l’estabilitat a la regió lumbo-pèlvica.

3. Planxa modificada

Realitzem una planxa en posició de quadrupèdia. Inspirem en posició estàtica i, mentre expirem, realitzem una empenta amb les espatlles i els peus, elevant els genolls del terra, intentant mantenir en tot moment una elongació completa de la columna.

4. Rem assegut

Col·loca una goma a l’altura del melic, mentre estàs assegut amb els peus recolzats i l’esquena recta. Realitza una tracció coordinada amb la respiració buscant l’activació de la musculatura dorsal.

5. Press Pallof facilitat

Col·loquem una goma a l’altura del pit i ens situem perpendicularment a aquesta, un pas enrere. Peus fixats i semiflexió de genolls i maluc. Des d’aquí, amb les mans al pit, inspirem i, en el moment d’expirar, estenem els braços i evitem la força rotacional que genera la goma.

6. Esquat sense suports

Situat davant d’una cadira estable, com a referència, realitza un esquat controlat sense ajudes.

7. Gambada assistida

Assegut en una cadira amb la meitat del cos, realitza una extensió de cames intentant incidir en la força que realitza el taló de la cama avançada.

8. Flexió de malucs i estabilitat a 1 cama

Amb les mans recolzades en una superfície estable i intentant mantenir una postura dreta, realitza una flexió de maluc, amb la mirada al davant.

9. Step-up

Utilitzant un esglaó estable, puja alternant les cames i coordinant amb els braços la marxa creuada.

10. Bicicleta estàtica

Comença amb 5 a 10 minuts, resistència baixa i una postura còmoda. Augmenta primer el temps i després la intensitat.

11. Marxa en cinta o terreny pla

Augmenta gradualment la durada o la velocitat sense agafar-te amb força ni alterar la postura a causa del dolor.

Com recuperar la flexió i la rotació
Limitar al principi la flexió lumbar profunda o la rotació amb càrrega no significa evitar-les per sempre. Entre les setmanes 6 i 12, després de la revisió mèdica, es poden reintroduir moviments de poca amplitud, rotacions toràciques, abasts diagonals i flexió funcional per vestir-te o ajupir-te. Primer recupera el moviment sense càrrega; després augmenta el recorregut i, finalment, la resistència.

Fase 4: a partir dels tres mesos

Els tres mesos no garanteixen que la fusió estigui completa, però en moltes persones marquen l’inici d’una fase d’enfortiment i readaptació més àmplia. Si l’evolució clínica ho permet, el programa pot orientar-se a recuperar la força global, la resistència i la capacitat per al treball o l’esport.

Exercicis recomanats

1. Dead bug modificat

Amb les cames recolzades en una cadira, realitza una extensió de cama i una flexió d’espatlla en diagonal.

2. Clamshell

Estirat de costat amb el cap recolzat còmodament i els genolls flexionats, realitza una abducció de maluc amb tots dos peus junts, evitant la inclinació posterior del tors mitjançant el control abdominal.

3. Planxes laterals

Estirat de costat amb el colze recolzat i els genolls flexionats en línia amb el cos. Inspirem i expirem mentre elevem el maluc mantenint la posició.

4. Press Pallof

Col·locant una goma a l’altura del colze. Ens situem en posició de gambada i perpendicularment. Inspirem amb les mans al pit i expirem mentre estenem, estabilitzant la posició i evitant la rotació del tors.

5. Rem altern

Col·loquem una goma a l’altura del melic i, de manera unilateral i alterna, realitzem traccions dorsals.

6. Gambades alternes

Comencem amb els peus paral·lels i lleugerament flexionats; des d’aquí realitzem gambades enrere alternes a un ritme que ens permeti controlar l’estabilitat.

7. Empenta de pectoral (goma o inclinat)

En una superfície elevada d’uns 50-60 cm, amb el cos situat en planxa, realitza una flexió de pectoral expirant en l’empenta i mantenint el control abdominal.

8. Esquat amb kettlebell

Amb una pesa agafada amb totes dues mans i enganxada al pit realitzem una flexió controlada de maluc.

9. Pes mort unilateral amb suport

Ens situem amb els peus en posició esglaonada, amb la cama del davant amb suport complet i el peu del darrere sobre la punta. Des d’aquí realitzem una flexió del tors des de l’eix del maluc, permetent que la mirada ens acompanyi amb el moviment. Una vegada en flexió, pressionem el taló contra el terra i, sense estendre el genoll, estenem el maluc amb l’acció dels isquiotibials.

10. Teràpia Mèdica d’enfortiment muscular de l’esquena

Aquest tipus de treball permet aplicar càrrega de manera controlada i progressiva, mesurar i ajustar la intensitat amb precisió, i treballar específicament la musculatura extensora lumbar i el core, clau en la prevenció de recaigudes.

Quan els exercicis a casa ja no són suficients: el paper de la Teràpia Mèdica
A partir d’aquesta fase, una guia d’exercicis per fer a casa pot quedar curta. La recuperació depèn cada vegada més de com progressen la força, la funció i la tolerància a càrregues més elevades. Un programa individualitzat permet ajustar la resistència, seleccionar els exercicis adequats i comprovar la resposta entre sessions.
A Wunder Training, la Teràpia Mèdica combina la valoració del fisioterapeuta amb exercici terapèutic supervisat. Quan està indicat, es poden utilitzar sistemes MEDX® per valorar i entrenar la musculatura de la columna de manera precisa i controlada. L’objectiu no és entrenar més, sinó aplicar la dosi necessària per recuperar capacitat i seguretat a llarg termini.

Errors freqüents durant la recuperació

1. Fer massa repòs
La immobilitat prolongada redueix la força i la tolerància a l’esforç.

2. Voler recuperar de seguida el nivell previ
Menys dolor no significa que la fusió estigui consolidada.

3. Canviar massa variables alhora
Augmenta una sola cosa —temps, repeticions, recorregut o càrrega— i observa la resposta.

4. Aplicar una rutina genèrica de core
La selecció s’ha d’adaptar a la fase, els símptomes i el control del moviment.

5. Interpretar qualsevol molèstia com un dany
Una lleugera rigidesa o fatiga muscular pot ser normal. El dolor intens, progressiu o amb símptomes neurològics requereix valoració.

6. Entrenar només la zona lumbar
Les cames, els malucs, la capacitat aeròbica i l’equilibri també condicionen la recuperació.

7. Progressar només perquè han passat unes setmanes
La qualitat del moviment i la tolerància importen més que el calendari.

8. Fumar
El tabaquisme s’associa a una pitjor cicatrització i a una menor probabilitat de consolidació òssia.

Preguntes freqüents

Quan puc començar a caminar?

En molts casos, el mateix dia de la cirurgia o l’endemà, amb autorització i ajuda de l’equip sanitari.

Quant he de caminar?

No existeix una distància universal. Comença amb una quantitat ben tolerada i augmenta el temps gradualment, sense coixejar ni arribar a l’esgotament.

És normal cansar-se molt?

Sí. La fatiga i la menor tolerància a activitats senzilles són freqüents durant les primeres setmanes.

Quan puc fer exercicis abdominals?

L’activació suau pot començar aviat. Els abdominals tradicionals i les planxes completes es reserven per a fases posteriors.

Quan puc utilitzar una bicicleta estàtica?

Amb freqüència s’introdueix entre les setmanes 6 i 12, amb resistència baixa i autorització mèdica.

Quan puc aixecar pes?

Primer es recuperen la tècnica i el control; després s’augmenta la càrrega de manera progressiva.

Quan puc conduir?

Depèn del dolor, la medicació, la mobilitat i la capacitat per realitzar una frenada d’emergència. Consulta-ho amb el teu cirurgià.

He d’utilitzar una faixa lumbar?

Només si te l’ha prescrit el teu cirurgià. No convé començar a utilitzar-la ni retirar-la seguint recomanacions generals.

Quan puc tornar al gimnàs?

Tornar al gimnàs no significa reprendre el programa anterior. El més adequat és començar amb un pla adaptat i progressiu.

L’exercici pot desplaçar els cargols?

L’activitat quotidiana i els exercicis ben seleccionats no haurien de desplaçar el material implantat. Davant d’un dolor intens, un empitjorament important o nous símptomes neurològics, consulta amb el teu equip mèdic.

Conclusió: una recuperació activa, no precipitada

La recuperació després d’una artrodesi lumbar no consisteix a triar entre fer repòs o entrenar. Durant les primeres setmanes convé moure’s, però amb una dosi compatible amb la cicatrització i la consolidació.

Caminar, canviar de posició i recuperar les activitats bàsiques tenen prioritat sobre els exercicis complexos. Més endavant s’incorporen força, equilibri, capacitat aeròbica i moviments funcionals. La progressió depèn de com et mous, com toleres l’exercici i com evoluciona la teva situació clínica, no només de les setmanes transcorregudes.

Una rehabilitació ben planificada permet protegir l’artrodesi i recuperar la capacitat física alhora. L’objectiu final no és crear una esquena rígida, sinó tornar a disposar d’un cos fort, adaptable i preparat per a la vida diària.

No saps per on començar?
Abans d’iniciar un programa d’exercici, convé revisar la intervenció, l’evolució clínica i les indicacions del cirurgià. A Wunder Training podem realitzar una valoració funcional i coordinar un programa individualitzat de fisioteràpia i entrenament terapèutic. Reserva el teu examen mèdic gratuït.

Referències

Manni T, Ferri N, Vanti C, Ferrari S, Cuoghi I, Gaeta C, Sgaravatti I, Pillastrini P. Rehabilitation after lumbar spine surgery in adults: a systematic review with meta-analysis. Arch Physiother. 2023 Oct 16;13(1):21. doi: 10.1186/s40945-023-00175-4. PMID: 37845718; PMCID: PMC10578022.
Madera M, Brady J, Deily S, McGinty T, Moroz L, Singh D, Tipton G, Truumees E; for the Seton Spine Rehabilitation Study Group. The role of physical therapy and rehabilitation after lumbar fusion surgery for degenerative disease: a systematic review. J Neurosurg Spine. 2017 Jun;26(6):694-704. doi: 10.3171/2016.10.SPINE16627. Epub 2017 Mar 10. PMID: 28291412.
Cui W, Bao Y, Chen Q, Guo H, Deng F, Cui Y, Song L, Wang F. Summary of the best evidence for early mobilization after lumbar spinal fusion surgery: a systematic review. BMC Surg. 2025 Dec 1;26(1):7. doi: 10.1186/s12893-025-03398-3. PMID: 41327168; PMCID: PMC12771940.
Lu H, Shen Y, Shao Q, Huang Z, Cao Y, Su J, Li F, Xiong W, Li W, Li K, Feng W. Early functional training is not superior to routine rehabilitation in improving walking distance and multifidus atrophy after lumbar fusion: a randomized controlled trial with 6-month follow-up. Eur Spine J. 2025 Jun;34(6):2453-2466. doi: 10.1007/s00586-025-08771-7. Epub 2025 Apr 18. PMID: 40249395.
Bogaert L, Thys T, Van Wambeke P, Janssens L, Swinnen TW, Moke L, Schelfaut S, Dejaegher J, Bogaert S, Peers K, Spriet A, Dankaerts W, Brumagne S, Depreitere B. A pre-, peri- and postoperative rehabilitation pathway for lumbar fusion surgery (REACT): a nonrandomized controlled clinical trial. Eur Spine J. 2025 Apr;34(4):1513-1527. doi: 10.1007/s00586-025-08706-2. Epub 2025 Feb 16. PMID: 39956883.

Artrodesi lumbar: exercicis i recuperació pas a pas després de l’operació

Comparteix aquest article a les teves xarxes socials

Què passa després d’una artrodesi lumbar?

És segur començar a moure’s aviat?

Activitat primerenca no és el mateix que entrenament intens

Fases de recuperació després d’una artrodesi lumbar

Fase 1: des de l’operació fins a les 2 setmanes

Objectius

Exercicis recomanats

Què convé evitar

Fase 2: de les 2 a les 6 setmanes

Objectius

Exercicis recomanats

Fase 3: de les 6 a les 12 setmanes

Objectius

Exercicis recomanats

Fase 4: a partir dels tres mesos

Exercicis recomanats

Errors freqüents durant la recuperació

Preguntes freqüents

Conclusió: una recuperació activa, no precipitada

Referències