Autors
Pau Fernández Esteban · Fisioterapeuta · Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya núm. 4082
Idaira Vega Pérez · CAFD · Col·legiada núm. 52985 · Màster en Entrenament Personal i Readaptació Fisicoesportiva
Xenia Coletas Aguilera · CAFD
Amb documentació postquirúrgica facilitada per IQS per a la preparació de l’article.
La recuperació després d’una artrodesi cervical no consisteix només a esperar que passi el temps: primer recuperem l’activitat, després la mobilitat i el control, més endavant la força i, finalment, la capacitat de tornar a les activitats que formen part de la nostra vida.
Després d’una artrodesi cervical, l’alta hospitalària marca l’inici d’una nova etapa. Durant les setmanes i els mesos següents hem de recuperar progressivament l’activitat, la mobilitat, la força i la capacitat de tornar a fer amb normalitat les nostres activitats quotidianes.
L’exercici pot tenir un paper important durant aquest procés, però no tots els exercicis són adequats des del principi ni totes les persones avancen al mateix ritme. El tipus d’intervenció, el nombre de nivells fusionats, els símptomes previs, l’evolució després de l’operació i les indicacions del cirurgià condicionen la progressió.
En aquesta guia expliquem com es pot organitzar la recuperació després d’una artrodesi cervical i quins exercicis es poden utilitzar en cada fase, des de les primeres passejades després de l’operació fins a la recuperació de la força i la tornada progressiva a l’entrenament.
Important
Les fases i els exercicis d’aquesta guia són orientatius. Les indicacions específiques del cirurgià i de l’equip que supervisa la recuperació sempre han de prevaldre sobre qualsevol recomanació general. Consulta el teu equip mèdic si durant la recuperació apareixen símptomes nous, un empitjorament significatiu o qualsevol situació que et generi dubtes.
Punts clau
- La recuperació ha de ser progressiva, individualitzada i coordinada amb les indicacions mèdiques.
- Caminar i recuperar l’activitat quotidiana solen ser els primers objectius del procés.
- El moviment cervical específic i la força s’introdueixen de manera progressiva, no necessàriament des del primer dia.
- L’objectiu d’una artrodesi és fusionar el segment intervingut; no intentem recuperar el moviment en aquest nivell.
- Tornar a fer activitat física i completar la fusió òssia no són exactament el mateix.
- L’objectiu final és recuperar prou força i capacitat per tornar a la vida diària, a la feina i, quan correspongui, a l’esport.
Què és una artrodesi cervical?
Una artrodesi cervical és una intervenció quirúrgica que té com a objectiu estabilitzar un o diversos segments de la columna cervical mitjançant la fusió de les vèrtebres intervingudes. Habitualment pot incloure l’extirpació d’un disc danyat i la col·locació d’un implant o una caixa intersomàtica que facilita l’estabilització i la consolidació òssia posterior.
La cirurgia pot afectar un únic nivell o diversos, i hi ha diferents tècniques. La documentació facilitada per IQS mostra, per exemple, artrodesis cervicals mitjançant discectomia i caixes intersomàtiques cargolades, així com intervencions de diversos nivells. Per això, no totes les artrodesis cervicals són iguals i tampoc no totes les recuperacions han de seguir exactament el mateix procés.
La diferència essencial respecte d’una pròtesi cervical és senzilla: la pròtesi busca conservar el moviment en el segment intervingut, mentre que en l’artrodesi l’objectiu és aconseguir-ne la fusió. Pel que fa a la recuperació pràctica, l’important és saber quina intervenció s’ha dut a terme i quines indicacions específiques ha donat el cirurgià.
Quant dura la recuperació després d’una artrodesi cervical?
No hi ha una data concreta a partir de la qual puguem considerar que tot el procés ha acabat. Els primers dies i les primeres setmanes estan més orientats a recuperar les activitats bàsiques i permetre que els teixits evolucionin adequadament. Posteriorment, podem introduir més moviment, exercicis de força i, finalment, activitats més exigents.
L’evidència sobre la rehabilitació després de la cirurgia cervical mostra una gran variabilitat en el moment d’inici, la durada, la freqüència i el tipus de programes utilitzats. Les revisions publicades el 2025 descriuen resultats prometedors amb programes estructurats i progressius, però també assenyalen que encara no hi ha un protocol únic que puguem aplicar de manera automàtica a totes les persones operades.
També hem de diferenciar entre tornar progressivament a l’activitat i haver completat la fusió òssia. Una metaanàlisi del 2025 va observar que les taxes de fusió radiogràfica continuaven augmentant als 3, 6, 12 i 24 mesos. Això reforça la idea que la progressió de l’exercici s’ha de guiar per l’evolució clínica i pel seguiment mèdic, no únicament pel nombre de setmanes transcorregudes.
| Fase orientativa | Objectiu principal |
| Fase 1 · Alta – 6 setmanes | Recuperar l’activitat, l’autonomia i el moviment general respectant les restriccions postquirúrgiques. |
| Fase 2 · A partir de les ~ 6 setmanes | Recuperar la mobilitat permesa, el control cervical i escapular i introduir força de baixa intensitat. |
| Fase 3 · Recuperar la força | Enfortir el coll i el cos de manera estructurada i incrementar la capacitat cardiovascular. |
| Fase 4 · Recuperació funcional | Augmentar progressivament les càrregues i preparar la tornada a la feina, a l’entrenament i a les activitats específiques. |
Fase 1 · Des de l’alta fins a aproximadament 6 setmanes
Objectiu: recuperar l’activitat, l’autonomia i la tolerància al moviment
En aquesta primera etapa no busquem entrenar intensament ni recuperar ràpidament tota la força. La prioritat és tornar a moure’ns, caminar i fer progressivament les activitats bàsiques, respectant les restriccions establertes després de la intervenció.
La documentació postquirúrgica facilitada per IQS considera caminar l’exercici principal durant aquest període i recomana començar des del postoperatori, augmentant progressivament la distància segons la tolerància. També indica evitar inicialment càrregues importants i determinats moviments o esforços, i deixa la progressió posterior de la rehabilitació i l’exercici a la valoració del cirurgià.
Exercicis de la fase 1
| Exercici | Com el plantegem en aquesta fase |
| Caminar progressivament | Començar amb recorreguts curts i còmodes i augmentar el temps o la distància segons la tolerància. És preferible repartir l’activitat al llarg del dia que intentar completar una caminada llarga des del principi. |
| Respiració conscient i expansió costal | Inspirem pel nas, portant l’aire a la base dels pulmons i expandint el tòrax; expirem per la boca, mobilitzant les costelles. |
| Mobilitat de la pelvis | AAnteversió i retroversió pèlvica, acompanyades de respiració conscient. |
| Mobilitat suau de les espatlles | Moure els braços dins d’un rang còmode, sense càrrega i sense buscar amplituds màximes. L’objectiu és mantenir el moviment de les espatlles i de la cintura escapular sense forçar la regió cervical. |
| Elevació alterna dels braços | Pujar els braços per sobre del cap de manera alterna i controlada, únicament dins d’un recorregut còmode i sense forçar. |
| Esquat assistit | Amb un seient ferm i una superfície de subjecció estable, fem un esquat controlat mantenint la mirada en un punt fix. |
| Lliscament dels braços per la paret | Drets al costat d’una paret i amb l’ajuda d’una tovallola, fer un moviment de flexió de les espatlles dins d’un recorregut còmode, mantenint una postura controlada i sense forçar. |
| Flexió de maluc | Amb les dues mans sobre una superfície estable, mantenim el cos dret i fem una flexió alterna de maluc. |
| Elevació de talons amb suport | Drets i amb un suport estable per a les mans, elevar els talons i tornar lentament a la posició inicial. Permet mantenir l’activitat de les cames i treballar l’estabilitat en bipedestació. |
Precaucions durant aquesta primera fase
- Respectar les restriccions sobre càrregues, flexions i torsions indicades pel cirurgià.
- Si s’ha prescrit un collarí, utilitzar-lo segons la pauta rebuda. IQS en contempla l’ús durant les primeres setmanes quan el cirurgià ho considera necessari.
- No utilitzar el dolor com a criteri per forçar la progressió. L’objectiu és augmentar l’activitat de manera gradual.
- Evitar fumar. La documentació d’IQS adverteix que el tabac pot perjudicar la cicatrització i augmentar el risc de pseudoartrosi.
- No reprendre la conducció, l’exercici vigorós ni les càrregues pesants fins a rebre autorització.
En aquesta fase, fer més exercicis no significa recuperar-se millor. Caminar, moure’s amb freqüència i recuperar l’autonomia ja són una part important del tractament.
Fase 2 · 2-6 semanas
Objectiu: recuperar la mobilitat permesa, el control i la força inicial
Entre les setmanes 2 i 6, quan l’evolució és favorable, podem augmentar progressivament l’activitat i treballar el control de les espatlles, les escàpules i el cos. El treball cervical específic s’ha d’introduir amb prudència i només quan estigui autoritzat. IQS situa al voltant de les sis setmanes una nova valoració per part del cirurgià per determinar la necessitat de rehabilitació i el tipus d’exercici físic recomanat.
En aquesta fase no busquem forçar el moviment cervical. La prioritat és augmentar la tolerància a l’activitat i millorar el control de les espatlles i les escàpules. La mobilitat cervical activa i els primers exercicis cervicals específics s’introdueixen únicament quan han estat autoritzats i es toleren correctament.
Exercicis de la fase 2
| Exercici | Com el plantegem en aquesta fase |
| Mobilitat cervical activa controlada | Recuperar progressivament la mobilitat cervical disponible, sense forçar el moviment. Fer els moviments lentament, dins d’un rang còmode i únicament quan hagin estat expressament autoritzats i es tolerin correctament. |
| Flexió de les espatlles | Estirat, fem un moviment de flexió completa de les espatlles, portant els dos polzes cap enrere i el palmell de la mà cap al terra, just a l’altura dels malucs. Intentem coordinar el moviment amb la respiració. |
| Protracció de les escàpules | Estirat, amb les dues mans paral·leles i les escàpules recolzades, fem un moviment de protracció, lliscant les escàpules i projectant les mans cap al sostre. Coordinant la respiració, tornem a la posició inicial. |
| Isomètrics autoresistits | Introduir-los preferentment cap al final d’aquesta fase i només quan estiguin expressament autoritzats. Assegut, fer una contracció isomètrica suau de la musculatura cervical amb resistència manual pròpia, augmentant la contraresistència de manera progressiva i controlada. |
| Gambada enrere alterna | Fem gambades enrere alternes, intentant controlar el moviment des del core i fent l’esforç amb les extremitats inferiors. |
| Rem amb goma elàstica | Col·loquem una goma a l’altura del melic i fem un moviment de rem amb rotació externa de les dues mans per aconseguir una activació completa del dorsal. |
| Estabilització de les escàpules | Davant d’una paret, amb una pilota a l’altura de l’espatlla i el pes del cos sobre les cames, busquem un moviment de lliscament de l’escàpula des del lateral cap a la línia mitjana, evitant generar pressió contra la paret. |
| Obertures amb goma | Ens recolzem en una paret amb les cames flexionades i les escàpules en contacte amb la paret. Amb una goma entre les dues mans, a l’altura del pit, fem un moviment d’obertura, intentant no elevar les espatlles. |
| Flexió de maluc i flexió de les espatlles | Davant d’una superfície estable, ens hi subjectem i fem un moviment de marxa creuada, augmentant l’amplitud de la flexió del maluc i de l’espatlla. |
Què busquem abans de passar a la fase següent
- Tolerar les activitats quotidianes amb una evolució estable.
- Fer els exercicis d’aquesta fase amb control i sense un augment rellevant dels símptomes.
- Recuperar la confiança per moure el coll, les espatlles i els braços dins dels rangs permesos.
- Poder introduir resistències baixes sense compensacions importants.
- Comptar amb l’autorització de l’equip mèdic per augmentar progressivament les càrregues.
Fase 3 · 6-12 setmanes: recuperar la força i la capacitat física
Objectiu: enfortir el coll i recuperar la força general
Entre les 6 i les 12 setmanes pot començar, en molts casos, una etapa més orientada a recuperar la força i la capacitat física, sempre que l’evolució sigui favorable i hi hagi autorització mèdica per progressar. La revisió al voltant de les sis setmanes pot marcar l’inici d’un treball més estructurat. El document d’IQS utilitza aproximadament els tres mesos com a referència general per reintroduir l’activitat física i esmenta la bicicleta estàtica, l’el·líptica, la piscina o caminar entre les opcions inicials.
Les 6-12 setmanes s’han d’entendre com una referència orientativa, no com una data automàtica per començar tots els exercicis. La progressió depèn de la intervenció realitzada, de l’evolució clínica, de la tolerància a l’esforç i de les indicacions mèdiques. La Teràpia Mèdica Cervical es pot introduir durant aquesta fase quan l’evolució clínica i les indicacions mèdiques ho permetin. En alguns casos, pot començar cap al final d’aquesta fase o a l’inici de la següent.
Exercicis de la fase 3
| Exercici | Com el plantegem en aquesta fase |
| Teràpia Mèdica Cervical | Recuperar progressivament la força de la musculatura cervical amb MedX Medical Cervical Extension, quan estigui indicat clínicament i autoritzat. |
| Activació dels oblics | Estirat, amb una cama flexionada i amb l’ajuda d’un bloc de ioga per controlar l’ordre escapular, fem un moviment de contrarresistència entre la mà i el genoll, coordinat amb la respiració. |
| Dead bug adaptat | Treball del tronc en una posició estable, amb suport per al cap i el coll. Començar amb variants senzilles i progressar en les palanques i la coordinació. |
| Press de pit adaptat | Introduir un patró d’empenta horitzontal en una posició estable. Començar amb càrregues baixes i progressar segons la tolerància. |
| Pull Over | Estirat, amb les cames flexionades i una pilota medicinal, fem una flexió controlada de les espatlles, amb els colzes sempre tancats. Per tornar a la posició inicial, activem el dorsal i els estabilitzadors de les escàpules. |
| Esquat amb resistència | Afegir una resistència lleugera i progressiva a l’esquat, prioritzant el control del tronc i de la càrrega. |
| Rem alt altern | Col·loquem una goma en un punt d’ancoratge per sobre del cap i, mantenint una postura corporal fixa i estable, fem un rem altern dinàmic. |
| Wall Slides | Amb l’ajuda d’un corró d’escuma (foam roller), ens col·loquem davant d’una paret i fem un lliscament amb els colzes i els canells per activar el serrat anterior. |
| Bicicleta estàtica | Recuperar la capacitat cardiovascular amb una intensitat i una durada fàcils de graduar. |
| El·líptica o caminada prolongada | Augmentar progressivament la durada i l’esforç cardiovascular, mantenint una tècnica còmoda i estable. |
Teràpia Mèdica Cervical després d’una artrodesi
En fases més avançades de la recuperació, i quan l’evolució i les indicacions mèdiques ho permeten, podem començar a treballar específicament la força de la musculatura cervical.
A Wunder Training utilitzem MedX Medical Cervical Extension dins de la nostra Teràpia Mèdica Cervical. L’equip permet fer un treball actiu, controlat i progressiu de la musculatura cervical, adaptant l’exercici a les característiques i l’evolució de cada persona.
Després d’una artrodesi, l’objectiu no és recuperar el moviment en el segment fusionat, sinó millorar progressivament la força i la capacitat funcional de la regió cervical.
Aquest treball específic es combina amb exercicis per a l’esquena, les espatlles, el tronc i les extremitats, a més de l’exercici cardiovascular.
Teràpia Mèdica Cervical a Wunder Training amb MedX Medical Cervical Extension
Fase 4 · Més de 12 setmanes: recuperar la capacitat funcional i tornar a l’entrenament
Fase 4 · Més de 12 setmanes: recuperar la capacitat funcional i tornar a l’entrenament
Objectiu: tornar progressivament a les activitats que volem fer
En aquesta fase, l’objectiu ja no és fer únicament exercicis de rehabilitació, sinó recuperar prou força i capacitat física per tornar progressivament a les nostres activitats habituals, a l’entrenament i, quan correspongui, a l’esport.
Els exercicis i les càrregues s’han d’adaptar a les necessitats de cada persona. L’activitat s’incorpora progressivament segons l’evolució clínica i les indicacions de l’equip mèdic.
Exercicis i progressions de la fase 4
| Exercici | Com el plantegem en aquesta fase |
| Progressió de la Teràpia Mèdica Cervical | Augmentar la resistència, el volum i la tolerància del treball cervical específic sense buscar moviment addicional en el segment fusionat. |
| Dead Bug | Estirat de panxa enlaire, amb les cames flexionades i els braços cap al sostre. Fem una extensió de diagonals alternes, acompanyada de l’expiració i mantenint el control lumbo-pèlvic. |
| Cat camel | En quadrupèdia, fem flexió i extensió de tota la columna. Iniciem el moviment des de la pelvis fins al cap, de manera contínua i controlada. |
| Planxa modificada | En quadrupèdia, inspirem en repòs i expirem mentre mantenim el control abdominal i separem lleugerament els genolls del terra. |
| Obertura dels pectorals | Estirat, amb una manuella a l’altura del pit i els colzes semiflexionats, fem una obertura controlada. Mentre expirem, activem els pectorals des de l’estèrnum per portar el pes a la posició inicial. |
| Rem amb TRX | Agafem el TRX amb les dues mans en posició horitzontal, ens recolzem sobre els talons i deixem el cos en suspensió. Per iniciar el moviment, activem els estabilitzadors de les escàpules en retracció i, tot seguit, generem força amb el dorsal per pujar fins a la posició vertical. |
| Pallof press | Treball de control del tronc davant d’una força de rotació. S’introdueix quan hi ha prou control en els exercicis més bàsics. |
| Gambades amb càrrega | Amb un pes al pit, subjectat amb les dues mans, fem gambades endavant alternes. Mantenim el control del core i les espatlles ben alineades. |
| Equilibri unipodal | Progressar des d’un suport estable cap a tasques de més dificultat segons les necessitats funcionals de la persona. |
| Exercici específic de l’activitat, la feina o l’esport | Preparar gradualment les exigències particulars de cada persona: gestos esportius, manipulació de càrregues, cursa o altres tasques específiques. |
L’última fase no consisteix a superar una llista tancada d’exercicis. Consisteix a recuperar les capacitats necessàries per tornar a allò que cada persona necessita o vol fer.
Quins exercicis o moviments hem d’evitar després de l’operació?
És freqüent buscar una llista d’«exercicis prohibits després d’una artrodesi cervical». Tanmateix, plantejar-ho així pot resultar enganyós.
Durant el postoperatori inicial sí que hi ha restriccions. La documentació d’IQS recomana evitar aixecar objectes pesants durant els primers tres mesos i limitar inicialment determinats esforços, flexions i torsions. També indica evitar al principi els esports d’impacte i de contacte i afegir noves activitats de manera gradual segons l’evolució clínica.
Però una restricció temporal no significa necessàriament que una activitat estigui contraindicada per sempre. En fases avançades, la pregunta més útil sol ser: «Estic preparat per a aquesta activitat i quina progressió necessito per arribar-hi?».
Com saber si estic preparat per passar d’una fase a una altra?
No tindríem en compte únicament el temps transcorregut des de la cirurgia. La progressió també hauria de tenir en compte com tolerem les activitats de la fase actual, la resposta durant l’exercici i després de fer-lo, la força, el control del moviment, l’evolució dels símptomes i la valoració de l’equip mèdic i de rehabilitació.
- Les activitats quotidianes es toleren raonablement bé.
- Els exercicis actuals es poden fer amb una tècnica i un control adequats.
- No apareix un empitjorament rellevant i sostingut dels símptomes després de l’exercici.
- La càrrega es pot augmentar de manera gradual sense perdre qualitat de moviment.
- L’equip mèdic ha autoritzat la progressió quan aquesta autorització és necessària.
Dues persones operades el mateix dia poden trobar-se en moments diferents de recuperació diverses setmanes després. El calendari orienta; l’evolució individual decideix.
Recuperació d’una artrodesi cervical a Wunder Training
La recuperació després d’una intervenció cervical pot necessitar recursos diferents en cada moment. En les primeres etapes, la fisioteràpia i la recuperació de les activitats bàsiques poden tenir més protagonisme. Posteriorment, podem introduir treball específic de força, Teràpia Mèdica Cervical, readaptació i, finalment, un entrenament cada vegada més semblant a les activitats habituals de la persona.
A Wunder Training abordem aquest procés combinant, quan cal, rehabilitació, fisioteràpia i readaptació amb exercici progressiu i entrenament individualitzat. La comunicació amb l’equip mèdic és especialment important després d’una intervenció d’aquest tipus.
L’objectiu final no és únicament tenir menys molèsties. És recuperar prou força, autonomia, confiança i capacitat física per tornar a fer les activitats que formen part de la nostra vida.
Preguntes freqüents sobre l’artrodesi cervical
Recuperar la força i la capacitat després d’una artrodesi cervical
La recuperació després d’una artrodesi cervical és un procés progressiu. Durant les primeres setmanes, l’objectiu principal és recuperar l’activitat i l’autonomia. Posteriorment, podem avançar cap a la mobilitat i el control, incorporar exercicis de força i, finalment, preparar el cos per tornar a les activitats quotidianes, a l’entrenament o a l’esport.
No totes les persones avancen al mateix ritme ni necessiten els mateixos exercicis. El tipus d’intervenció, l’evolució clínica i les indicacions mèdiques han de determinar com progressem.
A Wunder Training podem acompanyar aquest procés mitjançant fisioteràpia, Teràpia Mèdica Cervical, readaptació i entrenament individualitzat, adaptant el treball a cada fase de recuperació.
Referències
- Kilinc HE, Ulger O. The effectiveness of physiotherapy and rehabilitation after cervical spinal surgery: a systematic review. European Spine Journal. 2025;34(6):2256-2282. doi:10.1007/s00586-025-08814-z. PMID: 40216598.
- Yang S, Yi YG, Kim Y, Jang DS, Chang MC. Postoperative Rehabilitation for Pain and Functional Recovery Following Anterior Cervical Discectomy and Fusion: A Narrative Review. Journal of Pain Research. 2025;18:4173-4183. doi:10.2147/JPR.S533252. PMID: 40860504.
- Wang ZR, Zhang M, Wang B, Li XB, Huang AB. Effectiveness of early cervical functional exercise in patients after anterior cervical discectomy and fusion: A randomized controlled trial. Journal of Orthopaedic Science. 2025;30(3):415-422. doi:10.1016/j.jos.2024.08.004. PMID: 39244404.
- De Vries FE, Gül A, Mesina-Estarrón I, Mekary RA, Vleggeert-Lankamp CLA. Evaluation of bony fusion after anterior cervical discectomy: a systematic literature review and meta-analysis. Neurosurgical Review. 2025;48(1):386. doi:10.1007/s10143-025-03542-w. PMID: 40274684.
- IQS. Cures postquirúrgiques d’artroplàstia/artrodesi cervical. Documentació facilitada a Wunder Training per a la preparació d’aquest article.
- IQS. Tipus de cirurgies. Documentació facilitada a Wunder Training per a la preparació d’aquest article.