7 vèrtebres cervicals, 12 vèrtebres toràciques, 5 vèrtebres lumbars, sacre i còccix: aquestes són les parts del sistema de suport del nostre cos. Però no són les úniques: no hem d’oblidar els discos intervertebrals, els lligaments i els músculs sense els quals la columna vertebral seria un inestable assemblatge de 24 vèrtebres. La columna només complirà la seva funció adequadament i els músculs només proporcionaran l’estabilitat necessària si tots els components funcionen ben junts.
La doble forma de S proporciona elasticitat
La columna no és recta. Si la miréssim des d’un costat, veuríem que les vèrtebres cervicals i les lumbars es corben lleugerament cap a davant mentre que les vèrtebres toràciques es corben cap enrere. Aquesta doble forma de S proporciona a la columna la seva elasticitat: funciona com un amortidor flexible que absorbeix els cops en distribuir els esforços mecànics causats per moviments com els que realitzem en córrer o saltar mitjançant tibar o estirar la “S”. Una lleugera lordosis (la curvatura fisiològica de la columna) és en conseqüència aconsellable i no perjudicial en si mateixa.
Vèrtebres: portadores de la càrrega
Cada vèrtebra està fixada permanentment al seu disc intervertebral contigu. Les vèrtebres es tornen més grans segons baixem per la columna a causa que la zona lumbar ha de suportar càrregues més pesades que la zona cervical o la toràcica.
Una sèrie d’arcs vertebrals formen el canal vertebral, on se situa la medul·la espinal i per on es distribueixen els nervis espinals.
Lligaments, músculs i articulacions facetaries per donar estabilitat
Les vèrtebres estan connectades entre elles per nombrosos lligaments i músculs, que les mantenen estretament unides. Igualment, cada vèrtebra està connectada amb la vèrtebra superior per l’articulació facetaria, i juntes formen la unió que permet el moviment de la columna. Gràcies a aquesta unió, el cos pot girar al voltant del seu eix i inclinar-se cap a davant, cap enrere i cap als costats. Els músculs proporcionen l’estabilitat per a aquests moviments i els lligaments i els discos el suport necessari.
Els discos intervertebrals esmorteeixen la columna
Els discos intervertebrals ocupen aproximadament una cambra de la longitud total de la columna. Estan formats per un nucli polpós fluid, subjectat per un anell fibrós que absorbeix la pressió i l’impacte. El disc està subjecte a dalt i a baix per dues làmines fixes de cartílag hialino. A vegades, una pressió molt alta pot estirar de tal manera l’anell fibrós que arribi a esquinçar-ho. Aquesta lesió es coneix com a hèrnia discal. Si el nucli polpós aconsegueix el canal vertebral o el foramen intervertebral, es produeix dolor, problemes sensorials o fins i tot una disfunció motora. De totes maneres, si el nucli polpós no pressiona els nervis, una hèrnia discal pot passar desapercebuda.
Beneficis de l’entrenament de força per a la columna vertebral
L’enfortiment muscular manté les vèrtebres sanes
Primer de tot, hem de rebutjar una idea preconcebuda. No són les càrregues les que fan malbé la columna vertebral, sinó tot el contrari, ja que per exemple poden prevenir els dolors d’esquena. Quan la columna rep una càrrega, es desencadena un intercanvi de fluids rics en nutrients a través de les fibres de col·lagen dels discos intervertebrals. Aquest és un procés continu, que es produeix entre càrrega i descàrrega i que pot associar-se al funcionament d’una esponja. Quan estrenys una esponja, immediatament absorbeix més fluid. Amb l’entrenament d’enfortiment muscular, això succeeix de forma automàtica. Per exemple, quan entrenem amb la màquina I1 (premsa de coll), els discos reben una càrrega; mentre que l’entrenament amb D7 (Fons en seient) allibera aquesta càrrega.
El dolor d’esquena és una conseqüència de la falta de força
Els músculs que envolten la columna vertebral per tots dos costats, des del cap a la pelvis, són els que mantenen l’estabilitat de l’espina dorsal i redrecen el tors. Aquests músculs es coneixen també com els músculs erectors de la columna. Els músculs erectors més curts formen el que es coneix com el “sistema local” i la seva funció és proporcionar una connexió directa entre cada vèrtebra individual. Els músculs erectors més llargs, juntament amb altres músculs del tors, es coneixen com el “sistema global”. En aquest cas, la seva funció principal és facilitar moviments més amplis. El dolor d’esquena sovint és provocat per una sobrecàrrega en el sistema local, per exemple, quan la connexió entre cada vèrtebra és inestable. Així mateix, uns músculs desentrenats són més propensos a patir una lesió i triguen més temps a regenerar-se que els músculs entrenats. Si la resposta a petits símptomes és evitar certs moviments de la columna, aquests símptomes aviat es convertiran en una mica més seriós.
Enfortiment muscular com a prevenció
Un entrenament efectiu amb màquines d’enfortiment muscular ajuda a prevenir els dolors d’esquena perquè proporciona un entrenament específic de la musculatura profunda de l’esquena i estimula el seu metabolisme. L’entrenament de força incrementa l’estabilitat de l’espina dorsal, fent que sigui menys propensa al desgast i als esquinçaments i reduint el risc de sofrir dolors d’esquena. A més, l’entrenament elimina desequilibris i millora la postura corporal, estimula els processos metabòlics dels ossos en les vèrtebres, ajuda a preservar l’estructura compacta i prevé la pèrdua de la densitat òssia típica de l’osteoporosi.
