Els problemes de l’aparell locomotor constitueixen una de les principals fonts de dolor crònic, discapacitat i pèrdua d’autonomia a escala mundial. Moltes persones arriben a una cirurgia, sigui una infiltració, una artroscòpia o una pròtesi, després de mesos o anys de limitació funcional, dolor persistent i, en molts casos, inactivitat progressiva.
En aquest context, apareix un problema freqüent: el pacient espera la cirurgia com a única solució, sense intervenir activament en el seu estat físic previ. No obstant això, arribar a la intervenció amb baixa força muscular, pobre control motor i limitada capacitat funcional sol traduir-se en recuperacions més lentes, major risc de complicacions i resultats menys satisfactoris.
Aquí és on la prehabilitació adquireix un paper clau.
En què consisteix la prehabilitació?
La prehabilitació és un conjunt d’intervencions realitzades abans d’una cirurgia amb l’objectiu de millorar la capacitat funcional i l’estat de salut del pacient. No es tracta únicament d’“arribar millor”, sinó de preparar activament l’organisme per tolerar millor el procés quirúrgic i optimitzar la recuperació posterior.
Aquest enfocament combina tres pilars fonamentals:
- Preparació física (força, mobilitat, resistència)
- Optimització nutricional
- Gestió emocional (reducció d’ansietat, incertesa i frustració)
Des de la fisioteràpia i l’entrenament terapèutic, el component central és l’exercici físic dirigit, adaptat a la situació clínica del pacient.
Per què és important abans d’una cirurgia?
L’evidència científica actual sosté que una millor condició física prèvia a la cirurgia s’associa amb:
- Menor taxa de complicacions postoperatòries
- Recuperació funcional més ràpida
- Reducció de l’estada hospitalària
- Millors resultats en autonomia i qualitat de vida
Des de la pràctica clínica, això s’observa amb claredat: pacients que arriben a cirurgia amb major força muscular, millor control del moviment i una comprensió adequada del seu cos solen recuperar abans i amb més seguretat.
A més, la prehabilitació afavoreix una cosa clau: la participació del pacient en el seu propi procés, i això millora l’adherència i els resultats a llarg termini.
Quan he de fer prehabilitació?
Sempre que hi hagi una cirurgia programada de l’aparell locomotor, és recomanable iniciar un programa de prehabilitació, idealment amb diverses setmanes de marge.
Els principals grups d’intervenció inclouen:
1. Cirurgies ortopèdiques
- Pròtesis de maluc
- Pròtesi de genoll
2. Cirurgia de fractures
- Osteosíntesi de maluc
- Ràdio distal
- Húmer proximal
- Turmell
3. Cirurgia artroscòpica
- Genoll: meniscectomia, reconstrucció del lligament creuat anterior
- Espatlla: manegot dels rotadors, inestabilitat
4. Intervencions no quirúrgiques
- Infiltracions articulars o tendinoses
Fins i tot en procediments considerats “menors”, millorar la condició prèvia influeix directament en l’evolució posterior.
Què es treballa en un programa de prehabilitació?
El programa ha de ser individualitzat, però generalment inclou els següents components:
1. Força muscular específica
Es busca activar i enfortir la musculatura implicada en la zona a intervenir, així com les articulacions properes.
- Treball analític (músculs concrets)
- Treball funcional (moviments globals)
L’objectiu és prevenir l’atròfia muscular i millorar la capacitat de resposta després de la cirurgia.
2. Mobilitat articular
Es treballa el rang de moviment actiu dins de marges segurs.
- Exercicis de mobilitat controlada
- Estiraments específics
- Consciència del moviment
Això permet arribar a la cirurgia amb millor qualitat de moviment i menor rigidesa.
3. Control motor i consciència corporal
Molts pacients presenten alteracions en la manera de moure’s a causa del dolor.
- Reeducació del moviment
- Millora de la coordinació
- Control de patrons compensatoris
Aquest punt és clau per evitar sobrecàrregues i facilitar la recuperació funcional.
4. Equilibri i estabilitat
Especialment important en cirurgies de membres inferiors.
- Entrenament de la marxa
- Treball propioceptiu
- Estabilitat dinàmica
Redueix el risc de caigudes i millora la seguretat després de la intervenció.
5. Entrenament aeròbic
Adaptat a cada cas:
- Caminar
- Bicicleta estàtica
- Exercici de baixa intensitat
Millora la capacitat cardiovascular i la tolerància a l’esforç.
Freqüència recomanada
Un protocol habitual pot ser:
- 2 sessions per setmana
- Durant 4 a 6 setmanes prèvies a la cirurgia
Sempre ajustat al temps disponible i a l’estat del pacient.
Què ha de fer el pacient?
Des d’un enfocament pràctic:
- Iniciar el programa al més aviat possible després de conèixer la data de cirurgia
- Seguir un pla estructurat supervisat per un professional
- Mantenir regularitat en les sessions
- Treballar dins de marges de dolor tolerable, no evitant-ho completament
- Comprendre el propòsit de cada exercici
La constància i la implicació són determinants.
Què s’ha d’evitar?
Alguns errors freqüents redueixen l’eficàcia de la prehabilitació:
- Esperar sense fer res fins a la cirurgia
- Evitar completament el moviment per por del dolor
- Realitzar exercicis sense supervisió o sense adaptació individual
- Sobrecarregar la zona lesionada sense control
- Pensar que la cirurgia ho resoldrà tot sense intervenció activa prèvia
Ni la inactivitat ni l’excés són adequats; l’equilibri està en el treball progressiu i dirigit.
Conclusió
La prehabilitació no és un complement opcional, sinó una eina fonamental dins del procés quirúrgic. Preparar el sistema musculoesquelètic abans d’una intervenció permet millorar la resposta de l’organisme, optimitzar la recuperació i reduir complicacions.
Més enllà dels beneficis físics, introdueix un canvi important: el pacient deixa de ser passiu i passa a formar part activa del seu procés de recuperació.
Arribar millor a la cirurgia no garanteix un resultat perfecte, però sí que augmenta de manera significativa les probabilitats d’una evolució més favorable i eficient.