Un entrenament muscular realitzat de forma correcta és beneficiós per al sistema cardiovascular i un valuós complement per a l’esport de resistència.
El cor és el nostre múscul més important; funciona contínuament i bomba sang a tot el cos. Aquest flux de sang permet que l’oxigen, el diòxid de carboni, els nutrients i productes metabòlics, les hormones i les cèl·lules immunològiques circulin per tot el sistema vascular. I en fer-ho, regula a més la temperatura del cos.
De la grandària d’un puny
Aproximadament, el cor té la grandària d’un puny i pesa uns 350 grams. Cada dia transporta al voltant de 10.000 litres de sang pel cos i adapta la velocitat dels seus batecs al nivell d’activitat física. En repòs, el cor només necessita bategar entre 60 i 80 vegades per minut, mentre que el pols es pot incrementar fins a 200 batecs per minut quan utilitzem els músculs necessaris per caminar, pujar escales o fer entrenament de força. Com més gran sigui l’esforç, més ràpid ha de treballar el cor per proporcionar al cos tot el que necessita. Igual que altres músculs, un entrenament regular incrementa la força del cor. Un cor entrenat treballa més eficientment, augmenta la capacitat de bombament i el pols disminueix. Això significa que el cor té un període de temps més llarg per descansar entre dues contraccions i que la sang flueix més fàcilment pel múscul del cor.
Quilòmetres de tubs
A més del rol del cor com a estació central per bombar, el sistema circulatori de la sang comprèn una vasta xarxa d’artèries, venes i capil·lars amb una extensió aproximada de 140.000 quilòmetres. Els fins capil·lars són els responsables de l’intercanvi de nutrients i gas entre sang i cèl·lules. Malgrat la seva enorme longitud, només és necessari un minut perquè les artèries transportin l’oxigen a través de la sang per a cada cèl·lula. L’oxigen és transportat per glòbuls vermells de la sang, anomenats eritròcits, que contenen l’hemoglobina capaç d’unir-se a les molècules de gas.
Completar el cicle
Després d’aquest procés, la sang sense oxigen torna al cor i als pulmons, on absorbeix més oxigen abans de tornar al cor i ser novament bombada en el cicle. Tenim de cinc a sis litres de sang corrent al voltant del nostre enorme sistema vascular durant tot el temps i el que fa possible aquest moviment és la pressió arterial. La pressió arterial s’estableix entre un màxim i un mínim, que depenen de si el cor està contret o relaxat. L’ideal és una pressió arterial en repòs de 120/80 mmHg, encara que les taxes de fins a 130/85 mm Hg són normals.
Quin és l’efecte de Wunder Training en el sistema cardiovascular?
L’entrenament de resistència és el que es recomana per defecte als qui volen enfortir el cor, millorar la circulació i protegir-se de malalties cardiovasculars. No obstant això, l’entrenament de força també proporciona aquest efecte desitjat.
Durant molt temps, els beneficis per al cor proporcionats per l’entrenament muscular realitzat en màquines han passat desapercebuts. No obstant això, hi ha un augment de les evidències científiques que demostren que l’entrenament muscular és beneficiós no solament per al nostre esquelet o el nostre sistema metabòlic, sinó també per al nostre sistema cardiovascular. Com a resultat, l’entrenament de la força és ara considerat com una part essencial en la prevenció i als programes de rehabilitació per a pacients amb problemes cardiovasculars. Això no és d’estranyar, ja que el seu rang de beneficis és considerable.
Augmentar l’eficiència del múscul redueix la tensió del cor
Els músculs entrenats proporcionen major suport al cos i als seus moviments; el cos es torna més eficient. A diferència dels músculs desentrenats, els músculs entrenats necessiten activar menys fibres, la qual cosa millora el pols i disminueix la pressió sanguínia. El cor necessita moure menys oxigen i per tant, uns músculs forts, protegeixen al cor mitjançant la reducció de la tensió que est ha de suportar en la vida diària.
Un cor fort millora el seu rendiment
Els estudis han demostrat que un entrenament muscular regular també millora la resistència i el consum d’oxigen. El ventricle esquerre s’omple amb major rapidesa, el volum sistòlic augmenta i, al mateix temps, la freqüència cardíaca en repòs –un indicador per a l’aptitud de resistència– és menor.
A més, l’entrenament muscular millora l’absorció del sucre en els músculs. Per a diabètics, és una millora del control metabòlic i una reducció del risc de sofrir un atac al cor o una apoplexia.
Entrenament de resistència vs. entrenament muscular
Al contrari que l’entrenament de resistència, un entrenament d’enfortiment muscular moderat suposa menys estrès per al sistema cardiovascular. El ritme cardíac i els nivells d’estrès hormonals romanen més baixos; fins i tot l’increment de la pressió sanguínia és moderada (i més baixa que durant un entrenament de resistència). Les regles a seguir en l’entrenament muscular són: evitar espiracions forçades, fer l’exercici a poc a poc i sense estirades, fer 9-12 repeticions a intensitat mitjana i no estrènyer els punys excessivament.
