Com hem de reprendre l’activitat física si hem passat el COVID-19? Quins exercicis hem de tenir més en compte si patim problemes respiratoris? Afortunadament la majoria de persones que han passat la malaltia es recuperen de manera espontània i no solen presentar complicacions. No obstant això, en alguns estudis es calcula que entre un 5-10% de persones infectades presenten seqüeles relacionades amb la malaltia passades les 4 setmanes des de la infecció.
La Societat Espanyola de Medicina de l’Esport eleva al 30% les persones infectades que acaben presentant complicacions en l’aparell locomotor, respiratori i cardíac derivades de la COVID-19. En la majoria de casos es destaca la fatiga excessiva en realitzar activitats de la vida diària i la dificultat per a concentrar-se i aconseguir un somni reparador. Què hem de tenir en compte en aquests casos i que podem fer per a recuperar-nos?
Recomanacions generals per a tornar a l’exercici
Hem de tenir en comptes 2 principis bàsics: la reincorporació progressiva a l’exercici i l’adaptació del mateix a les necessitats específiques de cada persona.
Reinici progressiu
El reinici de l’activitat física diària es considera fonamental després d’un període d’inactivitat, però et recomanem esperar fins a estar 2 setmanes sense símptomes de la malaltia per a reprendre l’exercici. En els primers dies l’objectiu serà començar de manera suau, evitant llargs períodes d’inactivitat i començar a moure’ns, encara que sigui poc, però de manera freqüent. Repartirem l’activitat física diverses vegades durant el dia en lloc de concentrar-la en un període curt de temps. Realitzarem els exercicis de manera lenta, evitant la fatiga i vigilant el descans entre els exercicis. En aquesta primera fase incorporarem exercicis senzills encaminats a recuperar les activitats de la vida diària com caminar, pujar escales i exercicis de mobilitat i respiratoris. A poc a poc anirem augmentant la intensitat dels exercicis i anirem incorporant l’entrenament de força.
Personalització de l’exercici
Hem de tenir en compte les complicacions més importants que presenta la persona de cara a orientar el programa d’exercicis. Cada pacient és diferent i el seu entrenament també ha de ser-ho. En alguns casos la insuficiència respiratòria és la principal complicació i haurem de prestar especial atenció a treballar la musculatura respiratòria per a augmentar el volum pulmonar. En altres casos l’atròfia muscular generalitzada és el principal handicap i haurem de concentrar-nos en un entrenament de força encaminat a recuperar la força muscular. En persones amb complicacions cardíaques o de resistència, l’entrenament de resistència cardiovascular cobrarà especial importància. En moltes ocasions, apareixeran diverses complicacions al mateix temps i haurem de combinar diferents tipus d’entrenament, en funció de cada pacient i la seva condició física particular.
Entrenament de força en malalties respiratòries
Les malalties respiratòries es caracteritzen per la presència de dispnea, respiració entretallada, vulnerabilitat a les infeccions i la reducció del rendiment físic. Els pacients d’edat avançada experimenten en general una degeneració de la massa muscular. La disminució del rendiment provoca pèrdua general de força, igual que anomalies dels músculs auxiliars de la respiració. Els músculs escalens i el múscul esternoclidomastoïdal eleven el tòrax després de fixar-se prèviament mitjançant l’extensor cervical del cap i la columna vertebral cervical. Els músculs romboides, l’elevador de l’escàpula i els músculs trapezis eleven la cintura escapular i afavoreixen la inspiració. Finalment, els músculs pectorals i el múscul serrat poden afavorir la inspiració en donar suport als braços fermament. El múscul auxiliar de la respiració amb els braços fixos és el dorsal ample. A tots ells hem de prestar-los una especial atenció en un programa d’entrenament de força en aquests pacients ja que la força i la resistència d’aquests músculs influeixen en la gravetat de la dispnea.
Durant el desenvolupament de les malalties respiratòries, les activitats quotidianes requereixen un doble esforç per part dels músculs auxiliars respiratoris. És evident que no sols mitjançant l’exercici de la musculatura auxiliar, sinó també dels altres músculs, augmentarem el rendiment general i específic.
L’enfortiment de la musculatura auxiliar respiratòria sol millorar visiblement la qualitat de vida d’aquests pacients. Com dèiem anteriorment es recomana exercitar sobretot els músculs que uneixen el tòrax amb la cintura escapular, així com la musculatura abdominal recta i obliqua. És especialment important vigilar els descansos entre els exercicis per a assegurar una bona recuperació.
En cas de restricció de la funció respiratòria (insuficiència respiratòria), resulta útil realitzar un programa d’entrenament reduït fent entre 6 i 8 exercicis. En cas d’insuficiència respiratòria sol produir-se també una sarcopènia (pèrdua muscular pronunciada generalitzada). Sens dubte, un entrenament de força que cobreixi tot el cos resulta també indispensable.
A Wunder Training disposem d’un equip multidisciplinari format per metges especialistes en rehabilitació i medicina de l’esport, llicenciats en ciències de l’activitat física i l’esport, fisioterapeutes i osteòpates.
Si actualment necessites un assessorament específic per a recuperar-te de les seqüeles del COVID-19, els nostres professionals t’ajudaran a dissenyar un programa d’entrenament personalitzat a les teves necessitats i situació actual.
En primer lloc realitzem una visita mèdica per a establir les pautes de tractament i juntament amb els entrenadors dissenyarem el teu entrenament específic de força, resistència i mobilitat, per a superar les complicacions derivades de la malaltia, millorant la teva qualitat de vida i recuperant la teva condició física.
