Has sentit parlar de Frederick Banting? I de Charles Best? Van ser els científics que en 1922 van descobrir la insulina, hormona que permet el tractament de la diabetis. Avui, en el Dia mundial de la diabetis, t’expliquem com l’enfortiment muscular ens ajuda a combatre dos dels principals problemes de la societat actual: l’obesitat i els problemes metabòlics derivats com la diabetis.
La importància del múscul en el nostre organisme
La funció dels músculs en el nostre organisme va molt més allà que simplement facilitar el moviment. Actualment, disposem de proves suficients com per a afirmar que els músculs exerceixen un paper crucial en la salut del metabolisme. Uns músculs dèbils o atrofiats, al costat d’un elevat nivell de greix corporal, són els principals factors per a desencadenar una disfunció metabòlica complexa. En les societats occidentals com la nostra, la incidència d’aquesta mena de desordre entre els individus que presenten una predisposició genètica s’està convertint en un fenomen cada vegada més comú. I és encara més greu constatar que es dóna en grups d’edat cada vegada més joves. El fenomen, conegut com a “Síndrome X” o “Quartet fatal”, fa referència a la coexistència de diabetis mellitus del tipus II (diabetis adquirida), hipercolesterolèmia (nivells elevats de colesterol), hipertensió (pressió arterial elevada) i adipositat (obesitat).
La principal causa: una mala alimentació i un esforç muscular insuficient
Una alimentació inadequada, consumida sovint en excessiva quantitat, al costat d’una manca d’esforç muscular, estan incrementant el sedentarisme i el nombre de persones amb obesitat. El sobrepès accelera el desenvolupament de problemes associats com el desgast natural de la columna i de les articulacions i pot, al mateix temps, desencadenar desordres metabòlics insidiosos, que sovint passen desapercebuts durant molts anys, però que poden tenir conseqüències fatals. La presència prolongada d’uns nivells elevats de sucre en sang, combinada amb una pressió arterial alta, pot causar danys severs als òrgans i als vasos sanguinis, amb la qual cosa s’incrementa el risc de sofrir desordres circulatoris, vessaments cerebrals o malalties cardíaques coronàries de gravetat i infarts.
El resultat: la resistència a la insulina muscular
La diabetis mellitus de tipus II provoca que cèl·lules musculars s’insensibilitzin progressivament a la insulina. La insulina, secretada pel pàncrees, controla el nivell de sucre en la sang i garanteix que la glucosa sigui utilitzada pels músculs, o bé, quan no existeix esforç muscular, sigui emmagatzemada com glucogen. Però l’excés de glucogen s’emmagatzema en forma de lípids. Quan els músculs es tornen menys sensibles a la insulina, l’organisme es veu obligat a produir una major quantitat d’insulina per a mantenir aquest sistema de control i, si aquest desequilibri es prolonga, el pàncrees deixa de funcionar i emmalaltim.
La solució: entrenament d’enfortiment muscular orientat a la salut
Si exercitem els músculs fins a arribar a la fatiga i controlem la dieta, podrem controlar el problema. Al contrari del que succeeix si ens basem exclusivament en la medicació, aquests dos factors exerceixen un efecte durador sobre l’activitat metabòlica de la cèl·lula muscular. Això es deu al fet que la malaltia es localitza, primordialment, en els músculs, de manera que la rehabilitació muscular tindrà, inevitablement, un resultat beneficiós. L’entrenament d’enfortiment muscular orientat a la salut té un efecte positiu en el nostre metabolisme: incrementa la sensibilitat a la insulina dels músculs, disminueix la pressió sanguínia sistòlica i diastòlica, millora la tolerància a la glucosa i redueix el teixit adipós. En altres paraules, un cos ben entrenat no sols regenera el nostre aspecte extern, sinó que també ens fa guanyar en salut.
