Les arrels de la Teràpia Mèdica d’Enfortiment Muscular que oferim a Wunder Training poden rastrejar-se fins a la mecanoteràpia, desenvolupada pel metge suec Gustav Zander (1835 1920). Zander va dominar la fisioteràpia des d’aproximadament l’any 1885 fins a finals de la Primera Guerra Mundial.
Va desenvolupar diferents màquines que permetien mobilitzar o exercitar parts individuals del cos.
Zander va tenir un èxit rotund amb la seva teràpia. En 1911, hi havia 79 instituts Zander a Alemanya i les seves màquines es feien servir a 202 centres de diversos llocs del món. Aquesta nova teràpia d’enfortiment muscular també es feia servir a hospitals, spas, creuers i a llars d’individus adinerats.
El següent desenvolupament innovador d’equips va arribar de la mà de Max Herz (1865–?). Va ser el principal competidor de Zander i va construir màquines amb una lleva incorporada que per primera vegada permetien variar la resistència dins d’un mateix exercici. Això feia possible que un múscul pogués sotmetre’s a una càrrega òptima en qualsevol angle.
La fisioteràpia mecànica va guanyar gran auge durant la Primera Guerra Mundial i després del conflicte, a causa de la massiva quantitat de ferits. Això va suposar un avantatge i un desavantatge al mateix temps. Després del dràstic augment de la demanda de teràpia, algunes màquines tenien un disseny precari i alguns terapeutes mancaven de formació suficient, la qual cosa va danyar la reputació de la fisioteràpia mecànica. Altres factors que van contribuir a la seva decadència van ser la diversificació del sistema (invents realitzats per molts individus) i les polítiques sanitàries de l’època. Com a resultat, la mecanoteràpia va anar quedant lentament en l’oblit fins que, en 1972, Arthur Jones va tenir la idea de crear màquines de resistència variable i va dissenyar les màquines Nautilus.
Com mesurar la força de la columna
A mitjan de 1960, recerques científiques als Estats Units van trobar una profunda connexió entre la feblesa dels músculs de l’esquena i els dolors en aquesta zona. Això implicava que era gairebé essencial avaluar la capacitat funcional d’aquests músculs. Altres intents anteriors per aconseguir-ho havien fracassat, principalment a causa de la falta de la metodologia i tecnologia necessàries per obtenir una anàlisi precisa de la força dels músculs de la columna vertebral. Abans que es creés un test de diagnòstic capaç de mostrar la corba de força d’un múscul, era impossible elaborar programes de teràpia que s’adaptessin a les necessitats individuals dels pacients. A fi d’obtenir un registre precís de la teràpia i del seu èxit o fracàs, era necessari mesurar l’estat dels extensors lumbars abans i després de la teràpia.
En 1960, Nachemson va ser el primer a mesurar la pressió dels discos intervertebrals (L3/L4), i a això van seguir altres estudis, com els de Wilke i altres (1999). La recerca es va centrar en els mesuraments de la pressió intradiscal en diverses posicions del cos i en diferents angles. A més de trobar que les diferents posicions del cos produïen diferents pressions intradiscals, la recerca va establir una correlació entre la pressió dels discos intervertebrals i la força muscular. Aquesta troballa va emfatitzar la importància que la cotilla muscular compleix en l’estabilització dels segments individuals de la columna vertebral.
En 1972, el Centre de Ciències de l’Exercici de la Universitat de Florida, en Gainesville, va impulsar el projecte més gran de recerca en el tractament i la rehabilitació de pacients amb problemes en la columna vertebral i es va concentrar en particular en el tractament de la lumbàlgia crònica. La premissa subjacent era la falta de força en els músculs paravertebrals de la columna vertebral, especialment dels músculs lumbars. Es van necessitar més de 14 anys per dissenyar l’equip tècnic necessari per aconseguir un diagnòstic fiable de la funció muscular i desenvolupar teràpies objectives i verificables. Arthur Jones va exercir un paper central en aquest procés amb el desenvolupament de màquines d’exercicis, a la qual cosa li va seguir en 1986 el desenvolupament de màquines per a teràpia.
En 1990, sota la direcció de la Dra. Gabriela Kieser, Kieser Training va obrir un consultori per a la Teràpia Mèdica d’Enfortiment Muscular a Zuric, el primer d’Europa a utilitzar les màquines per a teràpia desenvolupades per Jones.
En 2008 va ser inaugurat a Barcelona el primer centre Kieser Training que va passar en 2016 a operar sota el nom de Wunder Training. Actualment Wunder Training fa més de 10 anys que ofereix els serveis de Teràpia Mèdica d’Enfortiment Muscular de forma continuada.
