La Teràpia Mèdica és un tractament mèdic d’enfortiment muscular que es realitza en màquines exclusives.
Aquests equips permeten analitzar la força dels músculs de l’esquena i enfortir de forma aïllada la musculatura profunda de la columna vertebral. El tractament està controlat per un equip mèdic (a l’inici, meitat i final) i les sessions es realitzen sempre acompanyades d’un fisioterapeuta. Té una durada de 12-18 sessions i es realitzen dues sessions de 30 minuts per setmana.
A continuació, expliquem tres punts importants en els quals es basa l’èxit de la Teràpia Mèdica:
1) Per què necessitem aïllar la columna lumbar per enfortir aquesta part de l’esquena?
A aquesta imatge podem veure una vista lateral del moviment de flexió i extensió lumbar. A dalt veiem una columna lumbar realitzant el moviment una vegada aïllada i sota una columna lumbar sense aïllar.
Si la columna lumbar no s’aïlla, la flexo-extensió del tronc és de 182°. Aquest moviment està compost per l’extensió del maluc (110°) i l’extensió lumbar (72°), i veiem que els glutis i els músculs de les cames realitzen la major part de l’esforç.
En canvi, l’amplitud de moviment normal amb la pelvis immobilitzada és únicament de 72°. Quan s’immobilitza la pelvis, els músculs profunds de l’esquena a la regió lumbar s’aïllen i el maluc i els músculs de les cames no poden intervenir per ajudar durant el moviment. Per aconseguir un enfortiment eficaç d’aquests músculs profunds de l’esquena, és essencial aïllar-los i la màquina de teràpia lumbar fa precisament això.
2) Com mesurem la força dels extensors lumbars i valorem l’evolució durant el tractament?
A aquesta imatge veiem una vista lateral d’un pacient en la màquina de teràpia lumbar. L’amplitud de moviment màxima en aquest cas és de 72°. Podem estabilitzar la funció de la columna lumbar únicament si els extensors lumbars s’enforteixen en tota la seva longitud. Per poder enfortir aquests músculs, el pacient (treballant contra una resistència) es mou des de la flexió màxima possible fins a l’extensió màxima possible (és a dir, la fase concèntrica o positiva de l’exercici). El pacient manté aquesta posició breument i, a continuació, torna lentament a la posició original (fase excèntrica o negativa de l’exercici). Aquest exercici es repeteix fins que es produeix una fatiga local dels extensors lumbars. Això crea les condicions necessàries per a l’estímul que efectivament augmenta la força muscular. La teràpia requereix la participació activa del pacient. Es fa servir un test isomètric per mesurar la força dels extensors profunds de l’esquena. Els mesuraments es prenen en un màxim de 7 posicions de mesurament estàndard dins de l’amplitud sense dolor del pacient. Els mesuraments resultants després es mostren en un gràfic per traçar una corba de força. Aquest test proporciona una avaluació objectiva de l’estat dels extensors lumbars del pacient abans, durant i després de la Teràpia Mèdica d’Enfortiment Muscular. El test és estàndard, és a dir, és el mateix independentment del sexe, l’edat o l’estat físic.
3) Què pot fer la màquina de teràpia lumbar?
Aquesta imatge mostra dues corbes de força diferents d’un pacient: una abans de la teràpia amb la màquina lumbar i l’altra, després. L’eix vertical representa la força, i l’horitzontal, l’amplitud de moviment. La flexió es realitza a 72° i l’extensió, a 0°. La Corba de força 1 mostra l’estat del pacient abans de la teràpia i la Corba 2, després de la teràpia. En cada cas, la corba de força representa la capacitat funcional dels músculs extensors aïllats de l’esquena i podem deduir tres coses: la mobilitat de la columna lumbar, el nivell de força i els desequilibris musculars. En altres paraules, això proporciona una imatge objectiva de l’estat dels extensors lumbars abans, durant i després de la teràpia d’enfortiment muscular.
En la Corba 1, podem veure que el pacient té una flexió limitada (ROM de solament 60°). També podem veure que el pacient té un dèficit de força i un desequilibri muscular important. Aquest desequilibri és evident si es compara la Corba 1 amb la línia de punts, que representa una corba ideal. A diferència de la corba ideal, és a dir, la línia de punts, la Corba 1 cau abruptament en la posició d’extensió. Això és típic de pacients amb una síndrome lumbar crònica. Aquesta corba de força és un indicador clar a favor de la teràpia d’enfortiment muscular.
La Corba 2 mostra els beneficis obtinguts amb la teràpia, és a dir, l’estat després de la teràpia amb la màquina LE. En primer lloc, la mobilitat es va elevar a un nivell òptim. En segon lloc, el nivell general de força s’ha elevat significativament (al voltant d’un 230%) i, en tercer lloc, es va eliminar el desequilibri previ.
En resum: en reduir els factors de risc associats a una falta de força, el desequilibri muscular i la mobilitat limitada, el dolor del pacient desapareix o disminueix considerablement.
