El sobrepès extrem accelera el desenvolupament dels problemes associats amb el desgast natural de la columna i de les articulacions.
Per impedir la pèrdua de massa muscular, és necessari un entrenament muscular, al mateix temps que es redueix la ingestió de calories.
Per perdre pes d’una forma sana i equilibrada, sense perdre masa muscular, el més idoni és combinar la dieta, l’exercici físic cardiovascular i l’enfortiment muscular.
El nostre cos, quan realitza exercici físic, es nodreix de la nostra alimentació com a combustible. En equilibrar què mengem, què gastem i com ho distribuïm s’aconsegueix el pes ideal i una forma física òptima a llarg termini.
A l’hora de fer una dieta, si ingerim menys calories de les quals consumim, perdrem grassa, però també múscul. En canvi, si al mateix temps entrenem, obtindrem múscul i cremarem greixos simultàniament. Una pauta satisfactòria de pèrdua de pes engloba tres condicions: alimentació controlada, exercici cardiovascular i entrenament muscular, per estimular el consum d’energia a través de la massa muscular i preparar les articulacions per a un entrenament de resistència.
Els tres factors abans esmentats ajuden a controlar l’equilibri energètic, al mateix temps que mantenen la salut i la capacitat de rendiment. A això cal sumar-li l’efecte estètic de l’entrenament muscular: els músculs entrenats estilitzen la seva figura, perquè tenen un contingut en aigua superior. Així es retorna la fermesa natural a la pell i als teixits subcutanis.
Per impedir la pèrdua de massa muscular, és necessari un entrenament muscular, al mateix temps que es redueix la ingestió de calories. A més, l’entrenament muscular estimula amb força el metabolisme anabòlic, un procés del nostre organisme que serveix per regenerar teixits. Aquests processos estan controlats gràcies a les hormones i, especialment, quan la ingesta calòrica és deficient, fabriquen els teixits nous a costa de dipòsits de greix.
El greix només s’elimina del cos per combustió. El motor d’aquest procés de combustió és, en primer terme, la musculatura. Per tant, qui té poca massa muscular, pot cremar poc greix. En aprimar exclusivament pels efectes d’una dieta, el cos recorre a la proteïna del múscul quan necessita energia. Això significa que es perd musculatura. Com més múscul, més grassa es cremarà i més fàcil resultarà perdre pes. Així doncs, es manté la musculatura, fins i tot si es redueix la ingestió d’aliments.
Un tipus d’alimentació inadequada, consumida en excessiva quantitat, al costat d’una manca d’esforç muscular, estan incrementant el sedentarisme i el nombre d’obesos de la nostra societat. El sobrepès extrem accelera el desenvolupament dels problemes associats amb el desgast natural de la columna i de les articulacions i pot, al mateix temps, desencadenar desordres metabòlics, que sovint passen desapercebuts durant molts anys, però que poden tenir conseqüències fatals. La presència perllongada d’uns nivells elevats de sucre en sang, combinada amb una pressió arterial alta, pot causar danys importants als òrgans i als vasos sanguinis, amb la qual cosa s’incrementa el risc de patir desordres circulatoris, vessaments cerebrals o malalties cardíaques coronàries de gravetat i infarts.
L’entrenament muscular orientat a la salut té un efecte positiu en el nostre metabolisme: incrementa la sensibilitat a la insulina dels músculs, disminueix la pressió sanguínia sistòlica i diastòlica, millora la tolerància a la glucosa i redueix el teixit adipós del tors.
