Fibromiàlgia i exercici físic

Per què es produeix la malaltia i quins són els seus símptomes?

Avui en dia es pensa que la fibromiàlgia es produeix per una alteració dels neurotransmissors del sistema nerviós, les substàncies encarregades de la comunicació entre les neurones.

Quan es produeix un desequilibri d’aquestes substàncies es desencadena una sèrie d’alteracions que expliquen una multitud de manifestacions clíniques que poden donar-se en la malaltia. Així, des de fa temps se sap que el dolor generalitzat es produeix per una alteració de les vies de modulació del dolor. Els símptomes d’ansietat i depressió també estan produïts per un dèficit dels neurotransmissors serotonina o norepinefrina i els símptomes del sistema nerviós simpàtic com ara cefalees, intestí irritable, hipotensió ortostàtica, marejos, etc., es produeixen per una alteració del sistema nerviós autònom deguda a un excés d’estimulació.

Per tant, els pacients amb fibromiàlgia tenen una percepció anòmala dels estímuls sensorials i per això interpreten la calor, la pressió, l’electricitat o qualsevol altre estímul com a dolorós. La sensibilització de les vies aferents i la diferent interpretació de la informació en el sistema nerviós central estan demostrades en aquests pacients, tot i que encara no es coneix quina és la causa que produeix aquesta sensibilització.[i]

Dels nombrosos símptomes que poden aparèixer amb la malaltia, aquests són els més importants:

• Dolor muscular i articular crònic, superior a 3 mesos, difús, inespecífic i que afecta moltes parts del cos. El dolor dels pacients amb fibromiàlgia es caracteritza per ser un dolor més intens del normal en relació a l’estímul dolorós, perquè apareix amb estímuls que no haurien de ser dolorosos i perquè el dolor dura més temps de l’habitual.
• Sensació de cansament i fatiga molt intensa i no equivalent a l’esforç realitzat o inclús present sense haver realitzat cap esforç, i que no sempre desapareix amb el descans.
• Trastorns del son, dificultat per dormir-se, despertar-se amb freqüència durant la nit i manca de son reparador.
• Manca de concentració i de memòria.
• Ansietat i depressió.
• Trastorn gastrointestinals com ara colon irritable o hèrnia d’hiatus.
• Marejos, vertígens i hipotensió.

La fibromiàlgia afecta el pacient en tots els seus àmbits de la vida, per això es denomina malaltia biopsicosocial, i es pot arribar a desenvolupar una discapacitat greu fins al punt que interfereixi en l’activitat laboral. Segons diferents estudi, percentatges del 15, 20 o fins al 50 % de pacients han de deixar la seva feina.

Com es pot tractar la fibromiàlgia?

De la mateixa manera que es desconeixen les causes de la fibromiàlgia, tampoc no existeix un tractament que la curi, i tots els que s’utilitzen es dirigeixen bàsicament a alleugerir els símptomes.

Els tractament estan dirigits bàsicament a reduir el dolor i la fatiga, a millorar el son i els nivells d’activitat, així com a mantenir la funcionalitat i incrementar la capacitat de fer front a la malaltia i millorar el benestar psicològic.

Per aquesta raó, es considera que la informació sobre el diagnòstic, el pronòstic i les alternatives terapèutiques és especialment rellevant en les malalties cròniques com la fibromiàlgia, ja que acaba amb un llarg període d’incertesa i desinformació, un fet que és molt positiu per al pacient.

El tractament de la fibromiàlgia contempla tres aspectes fonamentals:

• Tractament farmacològic enfocat a millorar el son, la fatiga, la depressió, els espasmes musculars i el dolor.
• Exercici físic realitzat de forma progressiva i gradual.
• Tractament psicològic basat en la teràpia cognitiu-conductual pel seu efecte beneficiós sobre el control del dolor, el malestar físic i l’estat d’ànim.

En resum, es recomana la combinació d’exercici físic, estratègies d’intervenció cognitiu-conductual i fàrmacs per al tractament de pacients amb fibromiàlgia, ja que la seva eficàcia s’ha demostrat en la gestió del dolor i en la millora de la qualitat de vida i la capacitat física dels pacients.

Exercici físic en la fibromiàlgia

Després de dècades d’investigació, l’exercici físic és reconegut universalment com a un tractament indispensable per a les persones amb dolor persistent. S’ha demostrat que l’exercici físic és eficaç per millorar els símptomes en una gran quantitat d’afeccions musculoesquelètiques. Fer exercici regularment augmenta la nostra força muscular, disminueix la inflamació, millora la funció cardiovascular, augmenta les endorfines que alleugeren el dolor i millora el nostra estat d’ànim. És per aquesta raó que l’exercici regular i l’activitat física són vitals per a la recuperació d’aquestes persones i perquè puguin gaudir d’una major qualitat de vida.

No fa masses anys s’aconsellava les persones amb dolor crònic que descansessin i evitessin realitzar qualsevol tipus d’activitat física. Afortunadament, la gran quantitat de proves acumulades durant les últimes dècades ha demostrat que la manca d’exercici i la inactivitat completa tendeixen a reforçar les vies de sensibilitat al dolor. Per aquesta raó, actualment es considera que l’exercici i el moviment son ingredients essencials per al tractament del dolor persistent.

Encara que l’exercici és recomanable per a la majoria dels pacients amb dolor persistent, cal tenir en compte que com més temps una persona hagi experimentat dolor, més difícil serà superar-lo, especialment superar la por a fer exercici. Això pot provocar que la persona vulgui evitar l’exercici, la qual cosa, a l’últim, empitjorarà el dolor. La bona notícia és que, si superem aquesta situació i aprenem a fer exercici de la manera correcta i comprenent les reaccions del nostre cos, podrem millorar el nostre dolor.

Existeix un acord pràcticament unànime sobre que els programes d’exercicis han de ser una de les recomanacions bàsiques en pacients amb fibromiàlgia. Fonamentalment, s’han de valorar tres alternatives:

• Exercicis aeròbics
• Exercicis de força
• Exercicis de flexibilitat

Després de la revisió sistemàtica de diversos estudis que han analitzat l’eficàcia de l’exercici des de 2007, les úniques conclusions basades en evidències de qualitat moderada-alta es refereixen a l’exercici aeròbic. Les dades sobre exercicis d’enfortiment també suggereixen que pot ser una bona alternativa, però són més limitats i estan basats en estudis de pitjor qualitat.

Cal subratllar la manca d’evidències sobre l’eficàcia dels exercicis de flexibilitat o estiraments, molt estesos en la pràctica, que ens deixa sense arguments per recomanar-los de manera aïllada.

Només uns pocs estudis han comparat diferents tipus d’exercici en la fibromiàlgia. L’exercici aeròbic va ser clarament superior als exercicis de flexibilitat en dos estudis i de manera menys concloent en un altre. Un treball recent va comparar exercici aeròbic i d’enfortiment i no va observar cap diferència.

En resum, les tres recomanacions principals són: exercicis aeròbics (evitant activitats d’alt impacte com carreres o salts), exercicis d’enfortiment muscular o programes mixtos que combinin ambdues opcions.

Algunes recomanacions generals sobre l’exercici físic en persones amb fibromiàlgia són:

• Les característiques de l’exercici a recomanar són les mateixes que donaríem a una persona sana amb una forma física similar, començant amb una intensitat i freqüència inferiors.
• S’ha d’acordar amb el pacient, en funció de la seva experiència i estat de forma previs i de les seves possibilitats reals.
• Recomanar exercicis senzills, si és possible en grup i supervisats.
• És convenient no generar expectatives excessives.
• Iniciar l’exercici amb paràmetres baixos o molt baixos de freqüència i intensitat i progressar gradualment segons la tolerància.
• Augmentar la freqüència de les sessions reduint la seva durada, millora la tolerància sense disminuir l’eficàcia.
• Massa exercici produeix un augment dels símptomes i massa poc és inadequat per obtenir resultats.
• El programa inicial d’entrenament ha de durar entre 4 i 12 setmanes.

A continuació, pots veure un exemple de proposta pràctica:

• Començar amb exercicis aeròbics d’impacte baix: caminar, nedar, bicicleta estàtica.
• Es pot arribar als d’impacte mitjà o alt si el pacient progressa amb els anteriors i augmenta la seva tolerància (bogar, córrer, ballar, jugar tennis, paddle, o squash).
• Sessions de 20 a 60 minuts per sessió, almenys 3 cops per setmana.
• En els casos de sospita de pitjor tolerància, 10 minuts per sessió, de 4 a 6 dies per setmana.
• La intensitat màxima de l’exercici es correspon amb el 40-60 % de la freqüència cardíaca màxima.
• En persones que no realitzen activitat física prèvia, es recomana començar amb sessions de curta durada (10 minuts), freqüència de 4 a 6 sessions per setmana i intensitat del 40 % de la màxima calculada.
• Valorar els resultats cada 1-2 mesos i augmentar progressivament la durada, la freqüència i la intensitat fins a on el subjecte sigui capaç d’arribar.

Alguns consells pràctics sobre exercici i dolor

Com hem vist, l’exercici és un tractament segur i eficaç per a les persones que conviuen amb dolor persistent, no obstant això, hem de tenir en compte algunes recomanacions:

• Avaluació inicial per un professional de la salut i/o de l’exercici
  Disposar de l’assessorament, les recomanacions, la planificació i el seguiment de la teva activitat física per part d’un professional col·legiat potenciarà els resultats de l’exercici i evitarà les complicacions que puguin presentar-se. A més, augmentarà la teva seguretat, motivació i confiança en el moment d’incorporar paulatinament l’exercici físic a la teva vida diària.
• Aprendre a dosificar l’exercici i conviure amb el dolor
  Hem de començar a fer exercici de manera gradual, però és important augmentar progressivament la seva intensitat perquè tingui efecte. La intensitat amb què hem de realitzar exercici és un dels dubtes més freqüents, sobretot en persones que pateixen dolor i tenen por que els símptomes empitjorin. Per exemple, podem començar simplement amb una caminada i augmentar progressivament la distància recorreguda. Ens sembla senzill, però en persones amb dolor persistent pot ser tot un repte. El dolor que apareix durant o després de l’exercici pot desanimar-nos i portar-nos a abandonar, no obstant això, es tracte d’un fet normal i forma part del procés. De fet, els exercicis dolorosos poden tenir un benefici més gran en la reducció del dolor que altres exercicis més suportables.

Tot i que la major part de vegades fer exercici és segur malgrat el dolor, seguir aquestes pautes sobre la quantitat de dolor acceptable et poden ser útils:

1. Si suportes el nivell de dolor, continua amb l’exercici.
2. Si el dolor és més del que consideres tolerable o s’intensifica més de 24 hores després de l’exercici, disminueix la quantitat d’exercici fins que puguis suportar-lo. Procura no interrompre del tot l’exercici, ja que és poc probable que el repòs complet ajudi.

• Quin tipus d’exercici he de fer?
  Encara que alguns tipus d’exercici acostumen a ajudar quasi tothom a combatre el dolor crònic, trobar l’entrenament precís per alleugerar el teu dolor particular acostuma a requerir assaig i error i persistència. Inclús les activitats famoses per alleugerir el dolor no funcionen igual per a tothom. Algunes persones responen bé al ioga, al taitxí, a la natació, a l’entrenament de força o a les caminades, i altres no. Tria l’exercici amb què et sentis més segur i amb què gaudeixis més. No descartis altre tipus d’activitats com ara la jardineria o passejar per la muntanya ja que el més important és el temps que passes fent exercici i en moviment, en lloc de romandre assegut i en repòs. L’objecti final, més enllà de l’activitat que realitzis, serà fer exercici almenys 2 o 3 dies a la setmana i estar físicament actiu la majoria dels dies de la setmana.

Com podem ajudar-te a Wunder Training per aconseguir-ho?

Una de les principals raons per les quals les persones amb dolor crònic no arriben als nivells mínims d’exercici físic recomanat són la por o la manca de confiança per realitzar els exercicis o inclús per sentir-se fora de lloc. A Wunder Training, les instal·lacions estan dissenyades per donar suport a totes aquestes persones, amb un ambient tranquil i no invasiu, que s’enfoca en la salut i el rendiment físic, en lloc de l’estètica i la competició. L’atenció personalitzada i un mètode d’entrenament senzill, segur i eficaç fan que Wunder Training sigui una opció ideal perquè totes aquestes persones puguin millorar la seva salut i condició física per mitjà de l’exercici.