Entrenar amb tendinitis

Puc entrenar i fer esport quan tinc tendinitis? Les tendinopaties són un problema freqüent, tant en esportistes amateurs i professionals, com en la població en general. La tendinitis és bàsicament la irritació en la unió entre els tendons i els ossos. És a dir, de la zona d’inserció, que genera estats de dolor. L’origen de la tendinitis es remunta gairebé sempre a un esforç incorrecte. Especialment, l’excés de tensió en persones desentrenades, l’esforç d’esportistes sense les fases de recuperació adequades i als moviments repetitius derivats de posicions incorrectes.

Sovint, pensem que hem d’interrompre o parar totalment els nostres entrenaments quan tenim una lesió. En el cas de les tendinopaties els experts aconsellen seguir amb l’exercici, adaptant-lo amb una sèrie de recomanacions, per a millorar la vascularització i la recuperació de la zona lesionada, a més d’evitar les complicacions típiques de la inactivitat. En aquest article del blog aprofundirem una mica en el diagnòstic, tractament i prevenció de les tendinitis.

Què són els tendons?

Un tendó és una de banda de teixit connectiu que se situa en els dos extrems d’un múscul i l’uneix a l’os. La seva funció és transmetre la força generada pel múscul a l’os per a produir moviment. El tendó té propietats elàstiques i actua com un moll biològic, emmagatzemant i alliberant energia durant el moviment. Hem de diferenciar-lo dels lligaments, que, encara que també estan formats per teixit connectiu, uneixen dos ossos entre si i la seva funció és més passiva, donant estabilitat a les articulacions.

Des del punt de vista biològic, el tendó és encara un gran desconegut si el comparem amb els altres elements que formen el sistema musculoesquelètic, com són els músculs o els ossos. Els investigadors continuen estudiant com els mecanismes que participen en la producció i assemblatge de les fibril·les de col·lagen (el seu principal component) influeixen i poden ajudar en la recuperació de les lesions tendinoses. Els tendons són molt resistents al trencament, però no són molt elàstics i estan menys vascularitzats en comparació amb els músculs. Aquests dos factors fan que siguin més propensos a sobrecarregar-se i a recuperar-se més lentament que altres teixits corporals.

Tipus de lesions tendinoses

Existeixen diferents tipus de lesions que afecten als tendons, les principals són:

Tendinitis

Com el seu nom indica és una inflamació o procés inflamatori en el tendó. A vegades no presenten símptomes, però a vegades provoquen dolor i impotència funcional en posar en tensió la zona inflamada. La tendinitis pot aparèixer en moltes parts del cos i té tendència a cronificar-se. Sovint, la tendinitis va acompanyada de desequilibris musculars o és provocada per aquests. Són freqüents la tendinitis del supraespinós (espatlla), l’epicondilitis i la epitrocleitis (colze), la tendinitis rotuliana (genoll) i la tendinitis de l’Aquil·les.

Tenosinovitis

En aquest cas la inflamació afecta específicament al revestiment de la beina que recobreix al tendó. Encara que, pot afectar qualsevol tendó amb beina tendinosa, els canells, les mans, els turmells i els peus solen ser les zones més afectades, pel fet que els tendons són llargs i estrets en aquestes articulacions. L’exemple més famós és la tenosinovitis de De Quervain, que afecta els tendons del canell del costat polze. Solen provocar sensació de calor, dolor més o menys intens i molt poca tolerància a l’esforç.

Tendinosi

És un procés degeneratiu que afecta el tendó. No és una lesió que es produeixi accidentalment, per un cop o una caiguda. Més aviat es deu al desgast del tendó, produït, generalment, per l’acumulació de moviments repetitius que causen microesquinçaments en el teixit. Per aquest motiu, no solen cursar amb processos inflamatoris molt definits, el dolor sol ser poc intens i existeix una bona tolerància a l’esforç. El perill en aquesta mena de lesions és que sovint es tornen cròniques.

Trencament del tendó

El trencament tendinós és la solució de continuïtat d’un tendó. Pot ser incompleta, quan el tendó manté la seva integritat parcial o completa, quan aquest es troba dividit en tot el seu gruix. Les principals causes són traumàtiques o degeneratives. A vegades, s’opta per la seva intervenció quirúrgica, en funció del seu grau d’afectació i repercussió en la vida de la persona.

Causes de les lesions tendinoses

L’origen de les lesions tendinoses té una relació directa amb el tipus de força que actua sobre el tendó. Les lesions tendinoses són produïdes principalment per forces de compressió, fregament o tracció, o per diferents estímuls de lleu intensitat, però aplicats de manera repetitiva. És per això que aquestes lesions poden tenir el seu origen en factors interns, en factors externs o en la combinació de tots dos:

Factors interns:

• Sexe (les dones tenen major incidència en lesions tendinoses, a causa d’una major proporció de greix en l’aparell locomotor i a una relativa menor massa muscular i força)
• Edat (l’edat avançada redueix significativament la capacitat d’adaptació del tendó)
• Alteracions biomecàniques (malament alineacions articulars, dismetries, etc.)
• Febleses i desequilibris musculars
• Laxitud articular
• Disminució de la flexibilitat
• Patologies com l’artritis reumatoide, la diabetis, la gota o la psoriasi.

Factors externs:

• Realitzar moviments repetitius en períodes prolongats de temps, bé per raons laborals o esportives.
• Mètodes d’entrenament inadequats
• Durada o intensitat excessiva de l’entrenament
• Increments sobtats en el programa d’entrenament
• Errors en l’adaptació individual a l’entrenament
• Canvis de superfície en l’entrenament/joc
• Escalfament insuficient
• Entrenament general inadequat
• Recuperació insuficient
• Problemes derivats del material

Tractament de les lesions tendinoses

Per al tractament de les tendinopaties, les opcions més habituals són la presa de medicaments, la realització d’exercicis i tractament rehabilitador i en última instancia, la cirurgia.

Els tractaments farmacològics més habituals es basen en l’administració d’AINES i corticoides. En els últims anys, els tractaments amb cèl·lules mare o plasma ric en plaquetes, han aixecat grans expectatives pels aparents bons resultats obtinguts. Els beneficis dels antiinflamatoris i els corticoides, en canvi, són cada vegada més controvertits. Encara que tenen un paper analgèsic que pot ser beneficiós a curt termini, presenten també efectes no desitjats a llarg termini i són poc útils en la prevenció de recaigudes.

Les tècniques de rehabilitació més utilitzades són la crioteràpia, la termoteràpia, l’electroteràpia, la teràpia manual i l’ús d’ortesi. Dins d’aquest capítol, cal destacar la importància dels exercicis d’enfortiment muscular, especialment aquells que prioritzen el treball excèntric. En general, existeix poca evidència científica sobre els beneficis que aporten aquests tractaments. L’ús del fred i de la calor, per exemple, ja estat emprat tradicionalment per les seves propietats analgèsiques, però no existeixen massa evidències científiques que el justifiquin. Respecte l’electroteràpia, en els últims anys ha cobrat interès pels aparentment bons resultats obtinguts, la denominada electròlisi percutània intratendinosa. La teràpia manual s’ha basat tradicionalment en el massatge transvers profund de Cyriax i en la mobilització de parts toves. L’objectiu d’aquestes tècniques és augmentar el flux sanguini al voltant de la zona afectada per afavorir la curació del tendó, però de nou les evidències científiques són escasses. L’ús d’ortesi, encara que pot ajudar en alguns casos i en algunes lesions molt associades a moviments repetitius, tampoc existeixen estudis controlats sobre aquest tema.

Els exercicis d’enfortiment muscular, especialment el treball excèntric, s’ha demostrat científicament com la base dels programes de rehabilitació de les tendinopaties en l’actualitat. Per això, tractarem aquest punt per separat en el següent apartat.

Finalment, la cirurgia ha de reservar-se per a aquells casos on el tractament conservador fracassi, ja que molts dels resultats després d’una cirurgia per tendinopatia per ús excessiu no són satisfactoris.

Enfortiment muscular en tendinopaties

Com dèiem al principi d’aquest article, l’abordatge i tractament d’aquestes patologies ha anat canviant en els últims anys. Antigament, es recomanava moltes vegades el repòs absolut per a la majoria dels casos, fins i tot sense tenir en compte la gravetat de la lesió. Actualment, en canvi, es recomana seguir amb l’activitat física de manera controlada, fent un treball d’enfortiment muscular específic o variant els exercicis perquè siguin menys exigents amb el tendó afectat. D’aquesta manera, podrem reduir els temps de recuperació i evitar recaigudes o que la lesió es torni crònica. En qualsevol cas, mai està recomanat el repòs absolut, ja que augmenta la rigidesa articular i s’afavoreix la pèrdua de massa muscular.

Els exercicis d’enfortiment i les etapes que es recomana seguir són:

Exercici isomètric per a epicondilitis

Exercici antagonista per a epicondilitis

Excèntric per a tendinitis rotuliana

Excèntric per a tendinitis rotuliana

Excèntric per a tendinitis rotuliana en equips inercials

Si t’han diagnosticat o estàs en tractament per una tendinitis, a Wunder Training podem ajudar-te. El nostre equip mèdic, especialitzat en medicina de la rehabilitació i de l’esport, valora el teu cas concret i personalitza la teva recuperació. El nostre equip de fisioterapeutes i entrenadors personals t’acompanya durant tot el procés. Torna a gaudir de l’esport.