Núm. 1: “Patim de falta d’exercici”
Generalment els que ens falta no és exercici, sinó força. Sense força, músculs, tendons i ossos degeneren. Quan parlem de la necessitat de fer més exercici, també hem de tenir en compte la qualitat d’aquest exercici. Parlar en termes de “falta d’exercici” sembla implicar que el que compti sigui la quantitat i no la qualitat de l’exercici.
Núm. 2: “Existeixen diferents tipus de forces”
La força és la capacitat de superar, contrarestar o suportat una resistència. Quan el múscul es contrau, es crea una tensió. El nivell d’aquesta tensió s’utilitza com a mesura de força. En conclusió, no importa com utilitzarem la força recentment adquirida, perquè la base és sempre la mateixa: força màxima, força explosiva i força de resistència desenvolupada a partir d’aquest màxim.
Núm. 3: “Fer exercici amb més rapidesa em fa ser més ràpid”
Fer els exercicis d’entrenament de força amb excessiva rapidesa és perillós i no porta a res. És perillós perquè els màxims nivells de càrrega que es donen durant la fase de ralentització aviat poden excedir el límit de tolerància fisiològica dels tendons. No condueix a res perquè la subjecció als màxims nivells de càrrega no es prolonga suficient per crear l’estímul i la resta del moviment, seguint l’acceleració del pes, no exerceix cap càrrega sobre el múscul.
Núm. 4: “La sauna, el solàrium i la piscina d’hidromassatge formen part de l’entrenament”
A Wunder Training ens concentrem en incrementar la capacitat funcional de l’organisme, i això només s’aconsegueix amb entrenament. Si oferíssim uns serveis d’oci tals com la sauna, el solàrium o les piscines d’hidromassatge, faria la impressió que aquests constitueixen una alternativa a l’entrenament, i no és així.
Núm. 5: “S’ha d’haver practicat algun esport abans de seguir un entrenament de força”
No, tot el contrari. L’entrenament d’enfortiment prepara els músculs per les càrregues exercides en l’esport. Quan la “infraestructura” muscular i de l’esquelet, inclosos ossos i tendons, és deficient, l’esport no beneficia a la salut. L’entrenament d’enfortiment és acumulació, mentre que l’esport és consum.
Núm. 6: “L’entrenament dirigit a les dones hauria de ser diferent del que va dirigit als homes”
En termes de qualitat, els músculs femenins i els masculins estan subjectes a les mateixes lleis fisiològiques, per tant no és necessari aplicar metodologies diferents. No obstant això, resulta raonable que la selecció dels exercicis sigui diferent, ja que els exercicis seleccionats reflecteixen diferències anatòmiques entre l’home i la dona.
Núm. 7: “L’entrenament d’enfortiment no és per nens ni per la gent gran”
Els nens poden, i haurien, entrenar-se, perquè el desenvolupament muscular és particularment important durant el període de creixement. Quant a les persones grans, un entrenament d’enfortiment els proporciona uns beneficis superiors a la mitjana, com resulta clarament evident en la regeneració del teixit ossi que té lloc després de l’entrenament d’enfortiment.
Núm. 8: “La pèrdua de pes pot ser aplicada a determinades parts del cos”
Només perdem pes quan ingerim menys calories de les que consumim. Quan i on perdrem els dipòsits adiposos emmagatzemats és una cosa que depèn de cada individu, i és molt difícil arribar a controlar exactament en quin punt els perdrem. En altres paraules, entrenar els abdominals no implica una pèrdua de pes en l’abdomen; podria donar-se, o no donar-se, la mateixa pèrdua de pes si haguéssim entrenat el gluti. L’únic efecte directe sobre una part determinada del cos és l’enfortiment del teixit.
Núm. 9: “L’entrenament d’enfortiment requereix preescalfament”
Els exercicis utilitzats en un programa d’entrenament enfocat en funció de la salut es realitzen de manera lenta i controlada. No s’inclouen moviments ràpids que impliquen esforç extrem i poden ocasionar lesions. En fer la primera repetició d’un exercici, la càrrega no sembla massa pesada, i als músculs no els resulta difícil superar aquest nivell de resistència. No obstant això, una vegada passats entre 30 i 60 minuts, l’exercici passa a ser extenuant, i els músculs es veuen obligats a treballar al màxim del seu rendiment. Les primeres repeticions preparen els músculs en funció dels moviments finals, garantint una bona coordinació. En aquest sentit, l’“escalfament”, si volem anomenar-lo així, és la primera part de cada exercici i, conseqüentment, perfectament apropiat per complir amb aquesta funció.
