Si no fem alguna cosa per a remeiar-ho, entre els 30 i els 80 anys perdem al voltant d’un terç de la nostra força. Aquest fenomen es coneix com sarcopènia i consisteix en la pèrdua de massa muscular durant l’envelliment. En aquest procés el múscul va sent reemplaçat per teixit connectiu i adipós, la qual cosa provoca una disminució de la força muscular, sovint agreujat per un increment del nostre pes corporal. Al costat de l’osteoporosi són dues dels principals factors que determinen la nostra longevitat i qualitat de vida.
L’edat no és una excusa per a sentir-nos febles
“Majors i fortes”. A primera vista, sembla que siguin termes contradictoris. L’associació entre envelliment i fragilitat o feblesa està molt estesa. Tot i que els geriatres han reconegut fa temps els problemes originats per una pèrdua important de massa muscular, la tendència ha estat considerar que un enfortiment muscular podia perjudicar la salut de la gent gran. Però més recentment s’ha comprovat científicament que la gent gran –tant els que sofreixen algun tipus de limitació física com els que no– poden incrementar de manera quantificable la seva força muscular, i aconseguir una millora palpable quant a la mobilitat funcional en la seva vida quotidiana mitjançant un enfortiment muscular ben dirigit. Pot resultar aconsellable practicar, al mateix temps, exercicis complementaris de coordinació.
Els estudis han demostrat que, amb un enfortiment muscular orientat a la salut, fins i tot quan va dirigit als més ancians, s’aconsegueix l’estimulació muscular i l’increment de la força física. Com més gran hagi estat la pèrdua de força, més impressionants seran els resultats aconseguits mitjançant aquesta mena d’exercici.
Hauria la gent gran exercitar-se de manera diferent els més joves?
No necessàriament, ja que els principis biològics són els mateixos per als uns i els altres, encara que cal tenir en compte determinats factors. Per exemple, a mesura que envellim, els teixits perden elasticitat, i això afecta en particular als vasos sanguinis, que sofreixen una pèrdua d’aigua.
Aquest procés queda manifest en la pell, que, amb l’edat, es veu solcada per les arrugues. El mateix succeeix amb altres teixits, com ara els dels tendons, lligaments i músculs, que amb la pèrdua d’aigua perden elasticitat. Amb l’edat
disminueix també l’activitat metabòlica i, per tant, la secreció hormonal. A causa d’aquests canvis, els adults de la tercera edat han d’iniciar l’exercici de forma més suau i incrementar el pes de manera més gradual que els joves. Així doncs, la fase d’introducció, en part dissenyada per a restaurar la mobilitat natural, ha de ser una mica més llarga. El propi metge de capçalera, o bé l’avaluació mèdica que Wunder Training els ofereix, ajuden a dissipar qualsevol dubte sobre aquest tema.
Tenir un cos fort i en forma no és únicament una qüestió d’edat. Allò que amb freqüència es considera part del procés d’envelliment sovint resulta ser conseqüència d’una falta d’activitat i exercici. Fer-se gran no té per què implicar afeblir-se, ja que els músculs es poden enfortir a qualsevol edat. Mai és massa tard per a iniciar un programa d’enfortiment muscular.
El principi bàsic és: sigui com sigui la seva edat, sempre és el moment adequat per a iniciar un entrenament d’enfortiment muscular orientat a la salut.
